Carta coral a Catalina Cirer

He sabut, estimada Catalina, que vostè va veure passar, des de la voravia, els manifestants en defensa de la llengua. Imagín que va passar-se tota la setmana dubtant entre sumar-s'hi o quedar-se a casa, i finalment, per allò que la saviesa es troba en el punt mig de les coses, va decidir-se per fer-hi acte de presència d'una manera passiva. Em faig càrrec dels seus dubtes. En cas d'assistir-hi sabia que aquell que comanda al Consolat de Mar, i que per descomptat no és el president Matas, li ho censuraria. Així que optà per fer-se present sense participar de la festa, la qual cosa així mateix entranyava el seu risc, perquè els manifestants podien convertir-la en el blanc de la seva protesta pel fet de pertànyer al Partit Popular. Afortunadament, aquests, els manifestants "infinitament més cultes, més demòcrates i més intel·ligents, que aquell que comanda al Consolat" no la increparen. Més aviat actuaren amb una sensatesa que els enalteix. I amb coherència, és clar. Al cap i a la fi la protesta no s'adreçava contra els conservadors, sinó contra la política lingüística del Govern, això sí, dissenyada per gent conservadora. A ningú amb un dit de seny no se li escapa que el Partit Popular té militants, sobretot a la Part Forana, que han mantingut una postura d'allò més ferma en la defensa de la llengua catalana. I l'OCB ho sap. Fet i fet la seva convocatòria anual té per objectiu el refermament de la nostra identitat cultural, per això és oberta a tots els mallorquins i a tots aquells que viuen a Mallorca. No va en contra de cap partit determinat, entre altres raons perquè l'OCB té socis de tots els pelatges ideològics. Únicament la bajanada clamorosa del Govern fa que allò que en teoria és l'expressió d'un anhel col·lectiu, com és ara la defensa de la nostra llengua, esdevengui una manifestació contra el Partit Popular. En aquesta qüestió, el Govern actua com aquell torero que crida el bou amb el capot davant el cos, cosa que fa que aquell l'enganxi irremeiablement a la primera envestida. Però en el Consolat no entenen aquestes coses. Per què? Per manca de subtilesa, això és tot. De manera que cada any el Govern i el Pepé es mantenen al marge de la convocatòria, i la representació dels conservadors a la Cadena Humana queda reduïda a la presència d'una grapat de persones de bona voluntat. L'any passat, vostè i el director general de Cultura, Jaume Gil, hi participaren, desoint recomanacions jeràrquiques. I vostè sap que la seva presència entre uns milers de mallorquins, titllats de radicals pel conservadorisme més ranci, no va caure gens ni mica bé al Consolat. A posta enguany s'ha limitat a veure passar la manifestació des de la voravia, quan el seu desig més viu era el de caminar enmig de la gent. Tot i la seva discreció, tanmateix aquell que comanda haurà pres nota del poc respecte que li inspiren a vostè les consignes dels seus superiors. I en aquest cas ja haurà begut oli, perquè qualcú haurà de pagar el malhumor del president. Fet i fet ell ha estat el gran perdedor de la Cadena Humana d'enguany, perquè ens ha donat la mesura de la seva escassa alçària política. Qualsevol home d'estat "i cal suposar que un president de govern d'una comunitat autònoma ho ha d'ésser" sap que a través d'una manifestació de vint mil persones no s'expressen quatre moixos i un ca, sinó la societat. I, per tant, li agradi o no allò que se li diu, fa el cor fort i escolta. El fet que Matas, a l'hora de rebre els representants de la Cadena Humana, fos a jugar a padle o a provar-se el disfressa de peregrí que li han regalat els empresaris gallecs, no fa més que palesar les seves limitacions polítiques. Què hi farem? On no n'hi ha que no n'hi cerquin. Em sap greu parlar amb to tan dur d'un president que assumí la responsabilitat de govern amb les més bones intencions del món. Però el seu entorn s'encarrega de fer malbé la seva imatge. Matas no s'equivoca, l'equivoquen. Vostè, en canvi, Catalina, s'equivoca tota sola. Li diré per què. Miri, estimada, vostè disposa d'una família meravellosa que cau bé a tothom. A més a més el seu marit ha desmostrat una intel·ligència i una integritat moral gens usual entre els consorts de les dones polítiques, pel fet de no aprofitar-se ni un pèl de la popularitat que vostè li dóna. I tenen dues filles encantadores. La petita encara no parla. I la major, na Miqueleta, és un sol. Si em permet un consell d'amic, li diré que si l'any que ve al consolat continua comandant qui no hauria de comandar, no acudeixi amb tots els seus a la voravia per veure passar la manifestació. Corre el risc que, de manera involuntària, na Miqueleta li tregui els colors. Espavilada com és, potser li demani per què quan va vestida de sevillana pot participar de la festa, i en canvi no es pot incorporar al riu humà que fa onejar senyeres. I vet ací que vostè, que és Santa Clara, no sabrà què contestar-li.