Després del sínode

Quan jo vaig començar a ser capellà, el problema que sobredeterminava tots els altres era la ubicació dels cristians en la lluita dictadura"democràcia. Paral·lelament, l'assumpció de la doctrina del Vaticà II. Es parlava de progressisme i integrisme. De dretes i esquerres. D'evangelització i cristiandat. De secularització. Record una frase que es féu famosa del nostre bisbe Teodor: «un vint per cent a la cristiandat i un vuitanta a l'evangelització».

Després vingueren els temps que més tard s'anomenaren postmoderns. I començàrem a sentir-nos desconcertats, desorientats, una mica astorats en comprovar que els esforços no es corresponien amb els resultats. El Seminari es buidava. Cada vegada era més difícil arribar a la gent jove. I entràrem en un cert cansament. Una paraula féu fortuna: desencís.

Ara hem après, sense que ens atrevim massa a dir-ho, que el nostre problema, el primer, és la supervivència. O dit amb altres paraules, la transmissió de la fe, mantinguda durant set-cents cinquanta anys, a les generacions que ens vénen darrere. Sens dubte, això ens farà més humils.

Una segona constatació: l'esgotament del clergat com a eina de transformació de la mateixa església. Per moltes raons. Això ens pot fer, a més d'humils, més homes de Déu.

I, finalment, una tercera consciència: el subjecte de l'evangelització que s'haurà de produir o serà el laic o no serà. Ho varen dir els bisbes espanyols. Gens d'oportunisme en aquesta afirmació. La manca d'un laicat preparat per assumir les tasques urgents en l'hora actual haurà d'esperonar els treballs i els dies dels post sínode. Això ens farà per necessitat més responsables a tots i a cada un en el nostre rodol.

Al nostre bisbe i als seus més immediats col·laboradors els toca ara canalitzar les forces de què encara disposam. Els toca animar, proposar, oferir idees i programes, organitzar amb eficàcia. Els toca estimar. No és fàcil. La bona voluntat no basta. Pot ser molt perillosa. La crisi és aguda. En temps de crisi, cal imaginació, creativitat, coratge. Sobretot, lucidesa. Intel·ligència. Pensar les coses. Des del futur de Déu. Des de la vida. És el que els desig.