M'agrada llegir diaris, escoltar la ràdio a estones i mirar poca
televisió. Així, doncs, la informació que estic rebent sobre el
desenvolupament de la guerra és majoritàriament escrita i crec que
puc dir que dia a dia augmenten els articles que parlen de la
intervenció de l'OTAN com una intervenció justa o una intervenció
urgent per aturar un genocidi. Jo mateix la setmana passada em
posava del costat dels que creuen oportú i necessari l'ús de la
força contra l'exèrcit i la política sèrbies. Amb matisos, però en
el fons a favor. D'aquesta presa de partit inquieta no veure el
final de les bombes i tenir la impressió que segons en quins
moments l'OTAN està enfangada, sense saber sortir-ne. Cada dia que
passa augmenta la despesa "ja ens diran més endavant què ens ha
costat aquesta guerra" i els que som una mica escèptics amb els
grans organismes que ens acabam de creure que l'OTAN i els EUA
estiguin en aquest conflicte únicament i exclusivament per defensar
els valors de la democràcia i els Drets Humans. He sentit dir a
Solana, Clinton, Bonino i Matutes: «No hi ha petroli, no hi ha
interessos econòmics; som als Balcans en defensa d'uns valors».
He d'admetre que aquestes declaracions em sorprenen com a poc
perquè són inhabituals. És la primera vegada que els veig a tots
tan decidits a defensar els valors dels perdedors. Potser quan faci
mitja dotzena de vegades que intervenen per causes semblants
"kurds, palestins, tibetans, timorencs, saharians..." els haurem de
creure.
Tot això ho dic perquè els mitjans de comunicació ens diuen que
a Sèrbia la informació està tan controlada que l'OTAN considera els
repetidors de televisió objectiu militar. Sols n'hi ha una de
televisió, les ràdios lliures han estat tancades, i han assassinat
el periodista Slavko Curuvija.
En contraposició sembla que aquí, a l'Europa Occidental, la
informació és més neta, més lliure i més racional. Certament he
llegit articles i editorials encomiables i aquests dies els
articulistes ens hem tornat més civilitzats. No puc negar de cap
manera que vivim en llibertat d'expressió, però tenc un dubte.
Quines raons, ara per ara amagades, té l'OTAN per intervenir als
Balcans? Això dels valors està bé, però segur que n'hi ha més.
Aquesta és la informació que em manca. No he sentit ningú que ho
pugui explicar perquè m'imagín que és una informació tan i tan
reservada que potser ni Matutes la coneix.
Repassem la causa immediata de la guerra. A principis de març se
signaren els acords de Rambouillet que volien ser el pla de pau per
a Kosovo. Milosevic no hi anà, segons sembla perquè no estava
d'acord a retornar l'autonomia que ell mateix havia abolit el 1989.
Això és el que sabem de Rambouillet: Milosevic rebutjà una sortida
política i diplomàtica. Ara fa una setmana el diari alemany Die
Tageszeiting publicà que els acords que Belgrad no volgué signar
incloïen, a més de l'estatut per a Kosovo, el desplegament de
tropes de l'OTAN, no sols a la província de majoria albanesa, sinó
a tot Iugoslàvia. És del tot evident que Milosevic no podia mai
acceptar aquesta redacció i per això la seva delegació no era a
Rambouillet. Què hi digué el ministre rus d'exteriors? Per què una
proposta occidental tan inacceptable? Després de deu anys de
malsons als Balcans i en un dels moments de més debilitat russa en
l'esfera internacional, es decideix Occident a expandir-se cap a
l'Est "òrbita russa segons el repartiment de Ialta" com sempre ho
havia volgut des del segle XVII.
Si l'excusa per intervenir són els valors, va ser el juny del
1989 "deu anys ja!" que els serbis començaren a arraconar els
albanesos de Kosovo. Si la informació del diari alemany és certa,
no sona a excusa tot això dels valors ja que el que cercaven de
veritat era allò que decidirien fer l'altre dia a Brussel·les:
posar un primer peu a l'enclau balcànic. En això em sembla estar al
segle XVII, XVIII o XIX.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.