Aprendre a respectar

Pot semblar la història de sempre, però és com sempre escandalosa. Es tracta de l'eterna qüestió del menyspreu vers la nostra cultura i la nostra llengua. Aquest menyspreu és l'orgull que ostenten tots aquells nouvinguts a l'illa que no dubten un instant a demanar, amb to crispat i a la defensiva, que «para qué tengo que aprender mallorquín». El cas resulta flagrant quan es tracta d'un cambrer («soy andaluz», sic.) que fa repetir la paraula «tallat» diverses vegades i, a l'excusa que «entiendo el catalán», no accepta el comentari amicable de «idò no t'aniria malament aprendre'l». Diuen que el client sempre té la raó però deu ser només un tòpic. El cambrer no només es limità a recordar-nos que «esto es España», sinó que ho féu d'una manera insultant. Més ho fou que, després de demanar el llibre de reclamacions, ens haguéssim de conformar amb una disculpa de l'encarregat del local, la justa per desviar l'atenció. I que, per acabar-ho d'adobar, el cambrer no es dignàs a disculpar-se ni a tornar-nos a mirar a la cara. Que això passi a una pizzeria del passeig Mallorca, al bell centre de Palma, és el pitjor. Sobretot, quan el cambrer atén taules de clients estrangers que, de ben segur, no el devien entendre en castellà. El problema, quedi clar, no és tant que no es parli mallorquí, sinó que se'ns ofengui quan recordam que això, per si no s'havien adonat, és sobretot Mallorca.