Per a què serveix la celebració del dia de determinada cosa? Què
es persegueix quan es programa, posem per cas, un dia mundial de la
pau? La resposta sembla lògica, allò que es persegueix és enfortir,
popularitzar, transmetre la bondat d'aquest sentiment. És a dir, en
principi, el dia de les Balears té com a objectiu enfortir,
popularitzar, transmetre el sentiment de balearitat, per tant, el
que es pretén és caminar en la consecució de majors quotes de
pertinença, d'uns més grans nivells de cohesió col·lectiva, en
definitiva, d'identificació sigui en la pau, sigui amb les Balears.
Entretenir, distreure i mobilitzar són tàctiques útils a la recerca
de l'objectiu a aconseguir. No costa gens admetre que la Diada de
l'1 de març de 1999 ha estat un èxit de participació; no només
això, ha estat un espectacle brillant, ben venut i perfectament
executat. Tot i això, ha contribuït a enfortir la identificació
dels ciutadans amb la seva comunitat? Certament, que es pot dir que
l'objectiu no es mou tant en el vessant sentimental
(d'identificació), com d'aproximar una nova institució (el Govern
Balear) a la gent. Es pot argumentar que l'objectiu és
l'institucional, crear compllicitat amb els particulars, no
mostrar-se com a freda administració; tanmateix, això acaba trobant
la seva dimensió exacta, de nou, en la sentimentalitat, perquè es
crea un autogovern sobre la presumpció que és un desig compartit
del conjunt del poble, se cerca la complicitat perquè es pensa que
és positiu que el nostre govern sigui ben valorat, no tant per
govern (administració) com per allò nostre (tornam a la balearitat,
a la sentimentalitat col·lectiva). Així, la pregunta continua
essent la mateixa.
L'estat de les autonomies és una font constant de creació
d'identitat, en la mesura que identifica un conjunt de població amb
un poder que per proper és sentit i viscut com a propi. De fet, hi
ha persones autoritzades que veuen un perill en aquest procés, hi
veuen una possible taifinització, en el sentit que d'un gran
Califat es passi a regnes taifes on cadacú vagi pel seu vent.
Evidentment, en el més gran nombre de casos això és pur alarmisme
no fonamental. De totes maneres, existeixen una sèrie d'excepcions
que serien els de les nacions d'arrel no castellana, on a causa de
l'equivalència de l'estat amb aquesta arrel castellana, la creació
d'identitat es pot convertir en diferència. En inversa a
l'uniformisme borbònic que ha caracteritzat els darrers tres
segles. En potenciació de les personalitats nacionals alienades i
perseguides. Aleshores, es planteja el tema de fons: en la mesura
que la llengua catalana no és un patrimoni de l'estat (és el que va
venir a dir el ministre de cultura quan es va demanar al govern
central que intervingués davant l'incompliment de les
cinematogràfiques americanes del decret de doblatge al català) sinó
una cosa emprenyosa, la seva potenciació és contrària a l'estat
espanyol. Ens hem de fixar bé, el problema no és dels
catalanoparlants que poden intentar viure en plenitud a un estat
plurilingüe, el problema és dels nacionalistes espanyols que no
poden acceptar que dins el seu concepte d'estat hi hagi més d'una
identitat nacional. Clar, aquesta discussió es produeix allà on les
dues forces estan ben delimitades, a tots ens ve al cap el cas de
Catalunya.
Situació diferent és la nostra, la balear, no som ni figa ni
raïm. I no ho som en el sentit que tenim una identitat d'arrel no
castellana, però a la vegada som governats pels nacionalistes
espanyols; així, es crea el gran conflicte. Celebrar una diada, en
teoria, crea identitat balear, com que aquesta identitat resulta,
segons la ideologia dominant, incompatible (encara que no ho
diguin), o no se celebra que era la teoria vigent durant els
primers catorze anys d'autogovern, o es fa una celebració que creï
la manco identitat possible. Aquesta és una interpretació amb una
certa coherència, per molt que no agradi. L'altra interpretació és
sostenir que no saben què volen: abans pensaven que no era
important celebrar un dia de Balears, i ara pensen que sí, sense
criteris, ni raons justificadores; en política les coses no es fan
sense una explicació, tot i que moltes vegades l'explicació no es
pot fer pública. O potser pensen que si és possible la
plurinacionalitat, però aleshores com poden estar al mateix vaixell
dels que la neguen?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.