Més sobre els nostres joves

TW
0

Ens pot sorprendre positivament el sentiment de pertinença dels joves, és a dir, el grau d'adhesió al seu entorn. El sentiment de pertinença més fort és el de la pròpia illa, un 38'7 per cent; el del municipi, amb un 25'7 per cent; el món, amb un 20'85 per cent; i, finalment, l'Estat espanyol, amb un 16'1 per cent; i la comunitat autònoma, amb un 10'7 per cent. Fixem-nos que els sentiments més baixos són cap a l'Estat espanyol i la comunitat autònoma; pens que això no fa més que posar en relleu un sentiment majoritari, entre els joves, cap a l'actual estructura politicoadministrativa i la nul·la feina que ha duit a terme el Govern Balear per configurar unes Illes Balears que no es donassin l'esquena entre si.

Pel que fa a la identitat nacional, un 21'2 per cent dels joves de les Balears es declaren espanyols; un 20'3, mallorquins, menorquins o eivissencs (és a dir, de l'illa); un 12'5 per cent de l'illa i espanyols; un 14'8 per cent, espanyols i illencs, o viceversa; un 6'1 per cent, membre dels Països Catalans; un 5'9 per cent, baleàric i espanyol, o viceversa; i un 3'9 per cent, baleàric.

Pensàveu que un 30'3 per cent dels joves de les Balears definien la seva identitat nacional prescindint d'Espanya? I que el 22 per cent es declara d'esquerres, i només el 7'7 per cent de dretes i el 7 per cent de centre? I que més de 50 per cent està a favor de l'autodeterminació?

Alguna cosa es mou, el sentiment nacionalista, no hi ha cap dubte, augmenta de manera considerable entre joves i grans, i aquest fet no pot ser ignorat per ningú, fins i tot per aquells engominats que intenten minimitzar tot allò que no els és favorable.

A Mallorca molts de joves inquiets es troben disposats a fer feina, a treballar pel país, la llengua, el territori, la cultura, etc. L'esperança hi és, ara només cal desitjar que l'espera "just fins el 13 de juny de 1999" no es converteixi en desesperança.