Quan a la resta de l'Estat xerren de les Balears solen caure en
l'error d'estereotipar-nos i pensar que aquí tot l'any el passem de
vacances perquè tenim la mar i les platges, i per altra banda, que
en aquesta Comunitat Autònoma tots som molts rics. Òbviament
aquesta és una idea equivocada ja que les dades no reflecteixen
aquesta realitat i que a les Balears hi ha molta gent amb problemes
econòmics a pesar de tenir el PIB (Producte Interior Brut) més alt
d'Espanya i a l'entron de la mitjana dels països europeus més
desenvolupats i la renda per càpita més alta del país.
Creure que un país es ric per ràtios com el PIB o la Renda per
Càpita és un error ja que la riquesa pot estar concentrada en
poques mans i en canvi les mitjanes ésser molt bones donant una
imatge falsa de prosperitat equilibrada. Una enquesta de fa poc
mesos de l'Institut Nacional d'Estadística confirmava que a les
Balears un 25'8% de les famílies té problemes per arribar a final
de mes i que el 83% de les llars d'aquestes illes no poden
estalviar doblers a final de mes. Un altre estudi de l'Obra Social
i Cultural de Sa Nostra era més contundent: a Balears 9.000
persones es troben per davall del llindar de la pobresa i 19.000
sofreixen mancances, això vol dir un 19% de la població balear.
Està clar que l'etiqueta de rics ens està fent molt de mal
perquè les macrodades són molt fredes i, a vegades, injustes.
Caldria demanar als nostres governants actuals que deixessin
d'utilitzar l'argument de la riquesa com a bandera.
Les nostres butxaques encara estan calentes ja que fa poc mesos
de tots els ciutadans hem fet la declaració de l'impost més
popular, l'IRPF. Els tributs que pagam són molts, tant en l'àmbit
estatal com en l'àmbit autonòmic, com en el local i per això és
l'hora d'analitzar què es fa amb els nostres doblers. Moltes
vegades els ciutadans semblem més preocupats per allò que paguen
que per la gestió que des de les diferents administracions se'n fa,
dels nostres doblers. I, per això caldria que tots els ciutadans
posessin tant o més interès en el com es gasten els doblers públics
i no només en el fet de declarar el que ens pertoca.
Si una cosa és inqüestionable, és que les Illes Balears són la
zona de l'Estat més solidària amb la resta de Comunitats Autònomes.
Cada ciutadà de les illes finança anualment amb 170.000 pessetes
altres zones de l'Estat i d'aquesta manera es compensa el fet
d'ésser la Comunitat amb més renda per càpita d'Espanya. El que és
menys comprensible és que malgrat aquesta solidaritat, tant el
Govenrn central com el Govern Balear mantinguin les Illes Balears a
la cua de l'Estat pel que fa a inversions i serveis públics.
Cal recordar que a les Illes Balears es recapten, dins el
capítol d'impostos estatals (doblers que se'n van a Madrid) més de
259.000 milions de pessetes. O sigui, que cada ciutadà de les illes
haurà pagat el 1997 una mitjana de 341.000 ptes. d'impostos
estatals dels quals 135.000 pessetes correspondan a l'impost de la
Renda de les Persones Físiques. Des d'Unió Mallorquina creiem que
ha arribat el moment que els ciutadans de les Balears exigeixin un
tractament igualitari respecte de la resta de les Comunitats. És
responsabilitat de l'actual Govern del Partido Popular defensar i
millorar les inversions i serveis públics i que Madrid ens tingui
en compte no només a l'hora de pagar sinó també a l'hora d'invertir
i gastar sobretot quan estudis d'entitats privades descobreixen que
a les Balears també hi ha marginació i pobresa.
Miquel Àngel Flaquer.
Responsable d'Economia d'Unió Mallorquina.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.