Una maquineta d'espenyar coses

Ja ho val i no ho paga. Ara el batle de Palma, senyor Joan Fageda, diu que per ventura els peixaters i peixateres de l'Olivar podran seguir al seu lloc. O sia, que tot el moviment a què ha obligat els venedors i consumidors, totes les energies invertides en l'empresa de preservar el sentit comú contra una decisió arbitrària "o no tan arbitrària, això segurament no ho podrem demostrar mai", ens els podria haver estalviat aquest gran estadista que tenim al capdavant de l'Ajuntament. Hi ha persones especialment capacitades per ordenar situacions, per jerarquitzar necessitats, per optimitzar els esforços de l'administració, d'una empresa o de la societat civil; persones que tenen la qualitat d'intervenir en el caos per extreure'n un poc de llum, persones especialment eficaces domesticant les turbulències d'aquest petit món de cada dia: idò bé, el batle de Palma no és una d'aquestes persones. Revisau els temes en els quals ha intervengut i comprovareu fins a quin punt és propens a dotar de la major complexitat les situacions més clares i raonables. El cas del mercat des peix, Déu meuet, és un d'aquests afers que defineixen un personatge com a maquineta d'embullar, d'espenyar gratuïtament "és una manera de parlar" una cosa que funciona, que funciona bé des de fa la tira d'anys. Funciona tan bé que els seus usuaris en qualsevol banda de les parades no hem tengut mai cap dubte sobre la bondat de la seva continuïtat. Ja ho veis, idò: es comença a remoure tot, es redissenya allò que el sentit comú descriu com a iredissenyable..., donant lloc a tota casta de remors sobre intencions poc clares, sobre interessos inconfessats: què voleu que pensi la gent, quan observa aquesta toixerrudesa mantenint una actitud incomprensible per als interessats? No podem ni tan sols insinuar la possibilitat que, darrere del projecte de remodelació, hi hagués interessos que no siguin purament els de la ciutadania en el seu conjunt, però s'ha complicat tant la història, i al final pareix tan fàcil canviar-la i dir que tot continuarà igual... que, és clar, fa falta que tots col·laborem a restituir la pau i, en la mesura de les nostres minses possibilitats, a enfortir el principi constitucional de presumpció d'innocència, ja que no s'ha pogut demostrar una bona capacitat per la govern de la ciutat.