Es demana una mica de silenci

Ara és el moment en què algun bon amic del president Matas hauria de demostrar que és exactament això, un bon amic, i arriscar-se a ser enviat a fer punyetes. A aquesta conclusió arribàrem ahir uns quants amics que aprofitàrem el dia per disfrutar del solellet a la Part Forana. Coincidírem que al nostre president totes li ponen, que ja no sap on girar-se, que no sap qui són els seus, i que amb uns seus així no li fan falta els altres. No té el seu millor moment, perquè mai no li havien arribat tantes galtades procedents del seu mateix entorn. Tota quanta promesa ha fet, tota quanta expectativa ha obert amb alguna relació amb el medi ambient, ha tengut un efecte irremeiable. Però cap de nosaltres "els pardals assolellats, vull dir" no tenim accés al nostre president, i molt manco confiança ni autoritat moral com per aconsellar-li que no s'exposi a l'al·lulea de la ciutadania: després de tot el que ha passat, no seria molt millor estar un parell de mesos sense fer cap referència a res que tengui a veure amb territori, població, urbanitzacions, hoteleria...? Perquè, aquests dies, parlar de temes consemblants és allò que en castellà en diuen «nombrar la soga en casa del ahorcado». Després de tot el que ha passat, a més, els ciutadans que havíem cregut de bona fe en les bones intencions del president Matas i, sobretot, en el seu coratge, ara ens estimaríem més que durant, això, un parell de mesos, no se'ns gratassin les ferides. Podem creure res del que ara se'ns diu? Això que ara se'ns diu, té el nihil obstat dels poders fàctics del Partit Popular, que no miren mai amb bons ulls qualsevol classe de limitació? De vegades sembla que el president Matas anuncia allò que ja deu intuir que no rebrà el vistiplau dels seus. Aleshores, per a qui parla, a qui vol enviar el missatge ecologista? Abans de pujar a cap tribuna, abans d'obrir la boca davant els micros, algú, ell mateix, ens hauria de fer saber si el contengut "també el continent" del que se'ns dirà a continuació ha passat per la censura pepera o si sens parla ex abundantia cordis i tal com raja. L'experiència ens demostra que no és ben bé el mateix. A més, l'oposició té una mica de raó queixant-se perquè el president Matas fa anuncis d'una gran transcendència durant la seva estada a Atenes. I sí, és vera, a primera vista sembla una manca de delicadesa no informar primer els de casa. Però, ja dic, per ventura l'oposició, en lloc de queixar-se per aquest motiu, hauria fet bé demanant el silenci, ja que des de presidència se'ns mareja amb polítiques que l'executant del PP desautoritza més tard sense tallar-se ni un pèl.