Matas ha reeixit en el seu gran somni de convertir-se en un
governant centrista. O més encara, de conventir-se en la cara
visible d'una segona transició a les Balears. De tota manera, no sé
si seria millor dir que la realització de les seves ambicions
l'ubica en un malson. Quan fa curt, se li insurreccionen els rojos,
com va passar el mes de novembre, i, per ventura, tornarà a passar
aquesta primavera. Quan fa llarg, se li amotinen els blaus. Uns li
demanen que passi de les paraules als fets; els altres li permeten
fer tots els discursos que vulgui a condició que tot quedi en
política virtual. El cas és que el nostre president està
perpètuament assegut sobre un volcà, d'intensitat variable, però
amb constant perill de fer alguna flamarada.
Els darrers set dies es podrien acomodar en la memòria del
president com la mala setmana. Va començar amb el crit de guerra de
Gabriel Cañellas: «Jaumet, ni el PSM arribaria fins on tu»».
L'endemà Pujol no li cedí el senyal de TV3 i l'obligà a negociar
amb l'Obra Cultural Balear. A continuació, se li sublevaren els
hotelers, amb els quals, fins ara, presumia de ser molt amic.
L'endemà, el Consell de Govern hagué de fer públic que rebaixava
una de les mesures de les DOT que havia anunciat amb redoble de
tambors el quatre de gener. I el capvespre del mateix dia,
l'executiva del seu partit li va llegir la cartilla, perquè mitja
hora després la Federació Agrícola i Ramadera, tradicionalment
aliada dels conservadors, li exigís que retiràs les directrius.
N'hi que diuen que encara ha de venir qualque motí més: el de
l'Associació d'Amics de Foravila, per exemple, que presideix un
batle i militant del PP.
El pal que servia fa uns anys per edificar el paller popular ja
no serveix, però es resisteix a ser substituït. Quan això passa
sorgeixen líders de la mena de Suárez o de Gorvatxov, que intenten,
des de l'interior del poder tradicional i enmig de grans
dificultats, obrir la porta als canvis exigits per les noves
circumstàncies. Solen tenir un destí tràgic, ja que, mentre perden
la confiança dels seus aliats tradicionals, no acaben de guanyar-se
la simpatia de nous electors. Després, la història els fa una mica
de justícia: presideixen una fundació i es dediquen a fer
conferències entre les lloances de tothom. Les Illes són una terra
ben estranya. Així que, fins al juny, no podrem saber si és aquest
el paper que li ha tocat representar Jaume Matas.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.