El Papa ha dit recentment que començava a ser hora d'abandonar
les formes excessivament antropomòrfiques de parlar de Déu i
recuperar aquelles possibilitats que proporciona l'experiència de
Jesús de Natzaret.
Sí: ja era hora que des de dalt es comencin a dir aquestes
coses.
Perquè tenc la impressió que parlar de Déu avui topa amb dos
gravíssims obstacles que converteixen el discurs teològic en una
empresa gairebé arqueològica.
Un és el problema del mal. Basta recordar la reacció de tantes
persones davant de l'huracà de l'any passat. Mal plantejat,
precisament per haver-ne parlat més a la nostra mesura que a la
mesura del misteri, no supera, per a molta de bent, la formulació
del pensament clàssic: si pot i no vol... si no pot...
La segona ve donada per la història de l'Església. També s'ha
fet ver allò que ja digueren Isaïes i Ezequiel, citat per Sant Pau:
«Per culpa vostra, els pagans menyspreen el nom de Déu». I que
modestament pens que es pot dir de qualsevol institució amb més de
vint anys de vida, no sols de nosaltres.
Un periodista no fa molt em va dir: «La teologia sols és
interessant per a vosaltres. No crec que aporti res a la vida de la
gent normal». Tal vegada té raó. Jo no ho crec. Més bé crec una
altra cosa: que desgraciadament no acabam de trobar la manera de
fer arribar als qui més es podrien sentir interessats paraules
significatives sobre el nostre Déu.
Perquè hi ha una tercera raó per a l'actual increença: si Déu no
és res, aleshores i a la pràctica, l'home o la dona concrets que
sàpiguen usar a favor seu els efacacíssims mitjans actuals es
podran convertir amb molta facilitat en un deu perillós. Posau-hi
el nom que vulgueu: multinacionals, promotors, controladors dels
mitjans de comunicació social, depredadors, polítics corruptes...
tots tenen en comú l'haver-se atribuït alguna de les notes
definitòries de la manera clàssica d'entendre Déu. I tampoc no
convé oblidar que en temps del nazisme molt poca gent, quasi ningú,
no se sentia interessada per la democràcia a Alemanya. Però aquests
pocs tenien la raó.
El problema resta: com recuperar un punt de referència que ens
permeti resituar un horitzó que faci més humana la societat.
No ho aconseguirem si el Déu de què parlam els creients és a imatge
nostra. Si serà possible si retrobam el llenguatge poètic que ens
posi en contacte amb el misteri de la vida i de la mort.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.