Desmemòria

Ara bé, cal reflexionar sobre si tota transició ha de suposar necessàriament una desmemorització col·lectiva. Sempre que es produeix el canvi pactat s'ha d'obviar el mal i les víctimes deixades pels que cedeixen el poder? De fet, a l'Estat espanyol el model seguit s'assembla força amb el de Xile. D'un règim militar que va matar moltes persones per motius polítics es passa a un règim de llibertats en què als antics detentadors se'ls perdonen les seves accions delictives, convidant la societat a oblidar tot el que va succeir. Moltes vegades ens hem queixat de les dolentes conseqüències que això ha provocat en el funcionament de les institucions democràtiques. No es veu el per què perdonar ha de ser sinònim d'oblidar. Es pot perdonar per un valor superior com per exemple la convivència en pau. Ara bé, el que no veig clar és per què cal oblidar, quins beneficis comporta aquest artificial comportament?

La República Sud-africana és un cas diferent dins aquesta categoria de la transició. De l'aparheid es va passar a un sistema d'igualtat racial. Els antics caps blancs poden haver estat perdonats amb l'objectiu de bastir una societat on tots poguessin viure sens trasbalsos, ni revenges contínues. Tot i això, no s'ha oblidat, s'ha creat una comissió que ha assenyalat amb el dit i públicament quins personatges tengueren una relació rellevant amb aquest règim de la por i la barbàrie. L'argument és diàfan, vostès manen de manera terrorífica com que saben que això no pot continuar i que va contra els nostres temps, es mostren disposats a abandonar el poder, això sí, amb la garantia que no seran empresonats ni represaliats pel seu rebutjable govern; d'acord, ara bé, el poble té dret a saber que això que feien no està bé, que vostès no es varen comportar com és el deure d'un responsable polític, per tant, no vulguin que ho silenciem, tothom ha de saber que això no ho podem tornar permetre, ni concebre, la gent ha d'interioritzar com un valor moral el rebuig el qual un dissortat temps va ser pràctica comuna. I és aquesta argumentació la que sembla més lògica des d'una perspectiva de respecte a la humanitat que en definitiva és la que respira dins la imperfecta democràcia. La desmemòria col·lectiva no proscriu uns modus de fer, no els aparta de l'imaginari de la societat, simplement hi passa per damunt sense tèmer-se'n de la seva existència; i tots els nostres conciutadans haurien de saber que això d'en Franco i els franquistes eren uns militars que s'aixecaren per enderrocar un sistema legítim i democràtic, que provocaren una guerra que matà moltes persones pel simple fet de tenir conviccions i haver-se atrevit a expressar-les, i que tutelaren les potencialitats individuals i socials durant més de trenta anys. La transició va ser positiva per superar una època; tanmateix ens hem de rebel·lar contra el desrecord, perquè d'altra forma difícilment aconseguirem manllevar els totalitarismes i els feixismes de la història futura dels humans.