Llibres digitals

Encara no acabam de saber com seran ben bé els llibres digitals i ja els ha començat a caure damunt tota una allau de crítiques i emperons, que els fan aparèixer com els dolents de la pel·lícula. Tan se val si hom pensa que els llibres digitals s'hauran de llegir a través dels incòmodes i fatigants monitors d'ordinador d'ara, com si són altra casta de pantalles més convenients. Fins i tot, la possibilitat del llibre digital recarregable, amb fulls i enquadernació semblants als d'ara, és contemplada amb moltes prevencions, atesa la volatilitat del suport. A l'altra banda, els cants de sirena parlen de l'estalvi ecològic de paper, de la major versatilitat dels llibres digitals, de la major accessibilitat, i un llarg etcètera, entre els quals no hi té un paper menor la tradició de més de cinc-cents anys que tenen els llibres impresos. En els clars moments de treva, uns i altres acorden que hi ha lloc per a les dues castes de llibres i que, cadascú podrà fer llesques del seu pa. Només de tant en tant, hi ha algú prou lúcid que ens recorda que el llibre, més enllà del contenidor, és per damunt de tot contingut i que el que menys importa és la forma que puguin tenir en un moment determinat: sigui aquesta tauletes d'argila, papirs, pergamins, manuscrits o bits i més bits.

El fet és que, ara per ara, la revolució digital no ha fet desaparèixer cap llibre de paper, substituït per la seva contrapartida en forma de bits, ans al contrari, Internet i els seus entorns han propiciat l'aparició de nous llibres —en format paper— que altrament no haurien arribat a ser. Tenc a mà dos exemplars ben diferents d'aquests llibres, sorgits per art i gràcia d'Internet, dels quals els en volia parlar avui. Un porta per títol La xarxa Internet i l'educació ambiental, de Jaume Sureda i Ana M. Calvo, publicat per Di7 Edicions. Es tracta de una monografia que té per objectiu facilitar l'ús d'Internet com a eina educativa especialitzada i per això dóna una completa —exhaustiva no ho podrà ser mai per la mateixa indiosincràcia de la xarxa— dels principals recursos que hi ha a Internet sobre educació ambiental. Aquest llibre, que també ha estat traduït al castellà, és un exemple paradigmàtic d'una de les necessitats que està generant Internet i que no és altra que la tasca de guiatge —per part d'especialistes— en la immensitat dels caramulls d'informació susceptibles de convertir-se en coneixement, que la xarxa ens ha posat a l'abast.

El segon exemple, totalment diferent, és el d'un llibre els continguts del qual han anat adquirint forma des d'una web abans de passar al format paper. Té per títol En.red.ando i l' autor és Luis Àngel Fernández Hermana, periodista científic que va tenir la brillant idea, ara fa tres anys, de crear un setmanari digital del mateix títol que el llibre, publicat per Ediciones B i que conté els editorials que anavan sortint setmana a setmana en aquesta web. Pacientment, Fernández Hermana ha anat construint una crònica, al nivell divulgatiu que correspon al bon periodista que és, del que ha estat el món de la xarxa des de la seva arribada per les nostres contrades i que el format paper li lleva la volatilitat que podria tenir la versió digital original.

L'ús que cadascun d'aquests llibres reserva és ben diferent. El primer, el de l'educació ambiental, cal imaginar-se'l al costat de l'ordinador comprovant les informacions que proporciona, encara que també es pot llegir sense l'ordinador al costat. L'altre està organitzat per poder ser llegit a qualsevol lloc i en petites dosis, assaborint-les a poc a poc, tal com han estat concebudes. De tota manera, un i altre són exemples que els llibres de paper encara no estan gaire amenaçats per la xarxa Internet i el món digital, ans al contrari. Dissortadament, els llibres, i el coneixement en general, tenen amenaces molt més reals i perilloses que les que puguin venir de l'expansió d'Internet.