Existeixen al panorama polític i mediàtic tant a nivell estatal
com a nivell nacional, tota una sèrie de persones que dediquen part
de la seva vida professional a fer anàlisis electorals, ja sigui
d'uns resultats concrets, ja sigui d'enquestes d'intenció de vot,
ja sigui de simples impressions i implicacions de fets que poden
tenir una transcendència en futures eleccions. Tots els que
escrivim de temes polítics, tard o d'hora, dedicam algun espai a
aquest gènere. El problema és que ens costa bastant reconèixer que
el punt de suport del que partim és molt més feble del que es pot
desprendre de les cròniques. Pensam que una sentència dels
tribunals i els titulars dels diaris conseqüents poden modificar el
sentit del vot de molts de ciutadans. Pensam que una opinió
contundent, o una proposta programàtica alternativa i enlluernadora
pot fer que el senyor que fins ara ha donat suport a aquell partit,
ara ho faci a aquella altra força. I aquesta és la feblesa de les
nostres hipòtesis, perquè mirant els números concrets de cada
campanya electoral ens adonam que els comportaments no canvien, la
immensa majoria es manté fidel al que votà a les anteriors, i si a
això hi afegim la compensació dels que s'escapen de cada llista per
anar a l'altra i al contrari, arribam a la conclusió que el més
interessat és fixar l'atenció en qüestions de participació i en
allò que fan els nous electors, sector que seria una equivocació
reduir als joves que adquireixen el dret a sufragi, ja que aquí
també s'insireixen els nous empadronats, és adir, els migrants.
Prrecisament, sobre la participació, més concretament sobre la
manca de participació, es fonamenta la tesi segons la qual els
nacionalistes catalans i bascos poden guanyar les seves respectives
eleccions. La campanya basca de 1999 es va convertir en una crida
per aconseguir retallar l'abstenció amb la creença que això
afavoriria els partits nacionalistes espanyols en detriment dels
nacionalistes bascos. Tesis que si bé a la pràctica no s'ha
demostrat tan encertada, almanco, té una certa lògica. Per
participar en l'elecció del President o del Parlament d'un
territori t'hi has de sentir vinculat, hi has de tenir un interès,
òbviament legítim. Per tant, els que participen en eleccions
espanyoles i no ho fan en autonòmiques, són ciutadans que senten
poca relació cap a aquest àmbit, i es mouen en clau espanyola, cosa
que marcaria el sentit del seu vot.
Ara bé, el fenomen que més transcendència pot tenir a les Illes
Balears, no és tant la participació com els nous electors, i no els
que s'hi incorporen per edat, sinó el dels trenta mil nous
residents arribats en els darrers anys. Si abans constataven que
existeixen ciutadans que fa bastant temps que viuen entre
nosaltres, i encara no senten una vinculació cap a aquest país,
¿quin grau de vinculació poden sentir aquests nous residents?;
segurament, gairebé nul. Aquest nou gruix de població amb quasi
tota probabilitat, o passarà a l'abstencionisme (cosa que afavoreix
els grans partits a causa del sistema electoral) o abans d'arribar
ja té el seu vot definit, és a dir, es troba en clau espanyola. En
definitiva, es miri per on es miri, el mallorquinisme polític té un
nou obstacle a superar. És evident, que allò que es pot donar és un
nou procés de compensació, que el nacionalisme guanyi noves
adhesions, però que percentualment això passi inadvertit, és a dir,
la corelació de forces es mantengui. La integració dels nous
vinguts cada vegada és una feina més inajornable. El món oficial,
l'escola, els mitjans de comunicació i l'ambient social són
parcel·les necessàries per avançar en la normalització del país. I
algunes d'aquestes parcel·les només són aprensibles des del poder
polític pels únics que creuen en la conservació de la nostra
identitat col·lectiva: els mallorquinistes, més enllà de sigles
concretes. Els nous electors ho fan més difícil i més inajornable
alhora. Esperem que no sigui un peix que es mossega la cua. Perquè
els resultats poden quedar igual, però el procés de substitució
cultural continuarà sense aturar-se.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.