El silenci dels diputats

El Diari de Balears il·lustrava la informació referent a la iniciativa, conservadora i socialista, de tornar enrere la votació que reconeixia les Illes Balears com a nacionalitat històrica, amb una fotografia de Jaume Font enmig d'un senat buit. La soledat de l'hemicicle era tan pregona com la del senador. El mateix Font, per tal de llevar ferro a la rectificació que s'acabava de pactar, afirmava que a ell «li preocupen poc les denominacions d'origen». És a dir, pretenia que el cinisme, del qual feia ús d'una manera desenfadada, actuàs a manera de glamour, capaç de disfressar el seu disgust davant l'opinió pública. Naturalment aconseguí l'efecte contrari. El perfum de més qualitat, sobre un cos suat, fa una pesta especial, altament desagradable. Tant que, en anar bruts, és preferible no malgastar-lo. De la mateixa manera, quan s'ha fet un paper tan poc airós davant els conciutadans, allò més recomanable és acotar el cap i callar. El temps passa molt aviat, i els mals papers que feim avui tapen els que férem ahir. Per què no hem de dir les coses tal com són? L'excés de notícies ens obliga a reduir el memorial de greuges, i d'això se'n beneficien aquells que trepitgen tot quant troben al seu pas amb tal de no perdre cap dels privilegis assolits. La doble votació per a decidir si les Illes Balears són o no són nacionalitat històrica, serà anècdota ben prest. Sens dubte molt abans de l'inici de la campanya electoral de la primavera propera. D'aquesta manera, les senyories, que amb els vots dels balears s'instal·laren fa quatre anys a Madrid, participaran en els mítings organitzats pels seus amb la cara ben alta, i podran vessar amor a dojo en parlar de Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera. Al cap i a la fi no se passaran ni un pèl. Si el senyor Antonio Asensio declara que ha sentit una passió sobtada pel Reial Mallorca, Mallorca i els seus habitants, i ens ho creim a ulls clucs, no ens vindrà de nou que el senyor Jaén Palacios manifesti que sent com raja el seu doll patriòtic a la vista de Ruberts. La memòria col·lectiva tendeix a reduir els arxius. Així que és molt possible que l'estimat batle de sa Pobla pugui recuperar, amb l'organització d'un sant Antoni ben vitenc, el seu malmenat prestigi nacionalista.