Que el president candidat Jaume Matas, i assessors, han definit
objectius electorals a batre, i que en aquesta llista el PSM n'és
el cap, no hi ha dubte. En ocasió de la festa de la Constitució el
president, en un acte institucional, va fer l'habitual discurs en
clau de partidisme electoral, i criticà els del PSM perquè no eren
a l'acte i els instà que «diguin d'una vegada per què encara no han
acceptat aquest marc que ens empara a tots i per què no accepten
aquestes regles de joc». Alguns dels seus assessors li haurien
d'explicar al president que les «regles de joc» que citava suposen
el respecte a qualsevol altra forma de pensar, fins i tot aquelles
que puguin no acceptar el «marc». No estaria de més que el
president es llegís la Constitució aquesta que diu defensar, que és
i representa exactament el contrari del que diu i fa el president
en criticar a algú per pensar diferent.
Però deixem ara els originals conceptes presidencials sobre la
democràcia. Aquesta obsessió de Matas per definir el PSM com a
objectiu número 1 a liquidar, és certament difícil d'entrendre,
perquè cada crítica de Matas o del PP fa engreixar els
nacionalistes un quilo. Com més els critiqui, millor per als del
PSM, que veuen com des del Govern i del partit conservado4r els
estan fent la campanya que sempre havien desitjat: ésser el centre
de les crítiques del PP. Quan el secretari general dels
conservadors, Carlos Ripoll, carregà contra els nacionalistes, un
alt dirigent del PSM, tot orgullós, deia que «vénen a per
nosaltres; aquí ja només PP o PSM; tot els altres, a xupar
roda...». I el més curiós és que de cada dia hi ha més militants
que s'ho creuen, això que el PSM li podria llevar vots al PP. Els
primers militants en creurer-s'ho són alguns conservadors. Però ara
ja també s'ho creuen sincerament alguns del PSM. Però, clar, si el
PSM li pot llevar al PP percentatges de vot significatius,
aleshores significa que al votant tant li és votar un partit, al
dir del PSM, «espanyolista, ultradretà, destructor del medi
ambient, corrupte, insolidari...», com un altre que, al dir del PP,
és un «catalanista, separatista, mercenari de la cultura, dictador
del català, fonamentalista ecologista, destructor de la riquesa,
antiempresari, amiguista, antidemòcrata...».
Si efectivament es produís un transvasament considerable de vots
d'un altre, només seria explicable perquè els votants que així
actuïn s'han tornat bojos, o perquè un vertader geni de la
sociologia política ha aconseguit aquest canvi radical en el
compartament electoral balear, tan estable històricament. Aquest
geni, clar, només podria haver estat Jaume Matas. Que essent
militant del PSM s'hagués infiltrat dins el PP fins arribar a dalt
de tot, per fer creure als militants conservadors que l'enemic és
el PSM i que cal criticar-lo per qualsevol cosa i de tota manera,
provocant així la reacció contrària a l'aparentment desitjada que
seria, en el fons, el que voldria vertaderament el president:
engreixar el PSM. Sí, és vera, és una explicació molt ridícula.
Però a qualcú se li ocorre alguna altra una mica més lògica?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.