Administració Kafkiana

A mitjan setembre vaig rebre una carta de la Conselleria d'Educació, en castellà, on se'm comunicava que abans de dia 31 d'octubre havia de retornar, en concepte d'un complement indegudament abonat, 263.000 pts. L'error, imputable a l'Administració, provenia de l'antiga Direcció Provincial, ja que quan vaig cessar d'un càrrec directiu, Personal no ho va comunicar a Nòmines i me'l continuaven abonant.

Fins ara, ultra qüestions idiomàtiques, res a objectar. L'odissea comença quan intent regularitzar la situació, és a dir, quan exercesc de ciutadà responsable. El problema no rau només a tornar els doblers sinó que aquestes 263.000 ptes varen cotitzar a Hisenda al 32%, per tant, Hisenda me n'ha de tornar un pessic. Vaig proposar-los la solució de retornar-los els diners i que figurassin com que enguany els he deixat de guanyar i així no hauria d'anar a encalçar na Maria per sa cuina i fer declaracions complementàries. Em varen dir que això era impossible i que en tot cas em podien fer un paperet en el qual hi farien constar que jo els he retornat aquesta quantitat i que jo després anás a Hisenda a fer una declaració complementària. Per tant, no em quedava altre remei si no volia pagar comissions, que anar al meu banc, treure la quantitat esmentada, anar a la Caixa Postal i fer el pertinent ingrés, dur l'ingrés a la Conselleria i després, als caps d'un dies, retornar-hi a cercar el certificat. «I no me'l podeu donar quan us dugui el comprovant d'haver pagat?» càndidament vaig preguntar. No, respongueren. «Necessitam dos dies per fer-lo si no ha d'anar signat pel corresponent director general que, en aquest cas, en necessitarem 10». La resposta brutal que se'm va ocórrer fou: «idò, si tan difícil m'ho posau, ho faré en horari lectiu».

Però no ho vaig fer. I dia 29-X-98 vaig anar a la Conselleria d'Educació, apartat de Nòmines, vaig lliurar el comprovant d'haver pagat la quantitat reclamada i, oh sorpreses de la vida!, em digueren que dilluns 2-XI-98 podria anar a recollir el paperet. Dimarts 3, m'hi present tot xalest i amb sorpresa em top amb un cartell on m'anuncien que per motius de regularització de nòmines no atendran el públic fins dia 5, darrere els vidres hi ha una senyoreta que, davant la meva cara de perplexitat, no és digna sols a mirar-me ni a interessar-se. Dia 5 hi torn. Arrib devers les 13.05 i deman el meu paperet. La que m'atenia posà cara de pomes agres i entrà a l'interior sense dar-me cap explicació durant més de quaranta minuts. Al final, supòs que empegueïts pels fets, el mateix cap de secció, Sr. Eliseo Pastor Rubas, em lliura el document. Son 10 retxes d'un formulari que per no ocupar més espai no transcric. Si feis comptes surt a una retxa cada quatre minuts. El document, escrit en castellà, amb el meu nom equivocat em faculta a fer una declaració tributària complementària davant el Ministerio de Educación y Ciencia (sic). No sé des de quan Educació s'encarrega de recaptar diners!

No hauria estat molt més fàcil, ja que el problema me l'ocasionà l'administració, haver-lo resolt ella mateixa? No hauria estat més senzill que en el mateix moment que prepararen les cartes per reclamar-nos els doblers haguessin preparat ja el justificant per presentar davant Hisenda i així, tots els qui es troben en la mateixa situació que jo, ens hauríem estalviat corregudes, temps i benzina? És possible que en l'era digital passin aquestes disfuncions? És clar que sí, si no passassin ens trobaríem davant una Administració racional, no kafkiana. Sr. Conseller d'Educació, si jo hagués de fer les classes així com vaig ser tractar a la secció de Nòmines, em cregui que aprendrien molt poc els meus alumnes. No sé si la culpa és del Sr. Eliseo o seva, però miri de posar-hi remei, incidents com aquest maculen una bona gestió.