Quan els externs passen davant els autòctons

Però de fet, això passa, i més sovint del que pareix. En segons quins casos podria esser positiu, sobretot quan els propis administrats gaudeixen d'un nivell de benestar molt per sobre del col·lectiu que es pretén ajudar. Un d'aquests casos en seria la cessió del 0'7 per cent del pressupost als països del Tercer Món. En altres casos no té perdó. Per exemple, quan es defensen els drets d'una empresa alemanya multimilionària, trepitjant els dels autòctons.

Partim, doncs, de la premissa que un governant ha de treballar per millorar les condicions de vida de la gent que té sota la seva administració. A Mallorca la població es troba ja per sobre els límits de l'autosuficiència, el que significa que qualsevol política encaminada al creixement poblacional comporta, o arribarà a comportar a mitjà termini, un empitjorament de les condicions de vida dels habitants actuals, que es trobaran cada vegada amb més problemes de trànsit, de subministrament d'aigua i d'energia, d'eliminació de residus, d'adquisició d'habitatge,...

Vist aquest panorama, crida poderosament l'atenció que encara hi hagi polítics que apostin fortament per l'augment de població forana, en detriment dels seus ciutadans actuals.

Un d'aquests és el batle de Campos. El senyor Prohens s'ha desentès totalment d'una de les més greus agressions que estam a punt de patir els campaners. La Conselleria de Foment pretén construir una autopista que ha de passar pel nostre terme municipal i que ens perjudicarà greument, especialment a dos col·lectius tan significatius com els comerciants i els pagesos. Els primers perquè veuran desviat el trànsit que ara passa pel poble i perquè tindran més problemes de competència amb les grans superfícies i els segons perquè els robaran la terra que conreen i de la qual viuen. Per evitar aquest desgavell fa quasi un any i mig es va constituir una Plataforma que agrupa vint-i-sis entitats del municipi i tots els partits polítics amb implantació a Campos, excepte els dos de l'equip de govern. Algunes vegades s'ha convidat el batle a posar-s'hi al capdavant, a actuar com a portaveu de la plataforma i per extensió de tots els campaners afectats. Mai no ha volgut moure un dit. S'ha desentès totalment dels interessos de pagesos i comerciants. Ja us arreglareu si podeu, sembla dir.

Ara quan el CIM ha aprovat una moratòria urbanística que no afecta quasi cap campaner, s'ha posat fet una fera perquè s'aturen un camp de polo de capital alemany, un golf que vol fer una empresa de la Península Ibèrica i un complex hoteler que pensa construir una empresa de Muro. Sembla increïble, no? Idò és ben cert.

Aquest senyor, a penes va saber de la moratòria, va començar a convocar distints sectors empresarials de Campos vinculats al món de la construcció per presentar-los una visió catastrofista dels seus resultats, dient-los que suposaria la pèrdua de llocs de treball per al municipi i el col·lapse econòmic. No va dir, emperò, que la moratòria només afecta empreses externes, i molts de picapedrers, electricistes i fusters es varen creure que la cosa anava contra ells. Tampoc no els va dir que l'increment de població que suposen aquestes urbanitzacions suposarà més pressió per a la construcció de l'autopista, ja que els nous habitants del terme també tindran cotxe i voldran anar a Ciutat o allà on els doni la reial gana; d'altra banda, aquests nous habitants, a les seves urbanitzacions muntaren els seus comerços i les seves pròpies empreses. No serà gent que vendrà sense cap mitjà de vida i ho vendran a comprar tot a Campos. Això no ha passat enlloc.

Gràcies a Déu que la gent és més llesta que ell i veuen els enganys. La manifestació que, soterradament havia promogut en contra del CIM no es va arribar a fer, ja que la majoria de comerciants varen entendre la manipulació i es varen negar a penjar el cartell de la convocàtoria. Molta de gent ni se'n va arribar a témer. Fins i tot alguns dels empresaris que l'havien convocada han reconegut que s'havien equivocat, que la moratòria no és el que el batle els havia dit que era. Per això la desconvocaren.

I tot per defensar els interessos dels externs. Pobres campaners.