L'estrella Garzón no havia brillat mai amb tanta potència
mediàtica. No havia traspassat les fronteres com ho ha fet aquesta
setmana, arran de l'afer P (de Pinochet). Una acció legítima,
èticament plausible i ben orquestrada. Però, a la pràctica, és
previsible que les conseqüències que portarà sobre el presumpte
autòcrata assassí "no li podem treure el presumpte fins que no
sigui jutjat, i això ho saben bé els qui el defensen" no seran més
que pessigolles als peus.
El que passarà al mig és dubtós "no sabem si anirà a judici, si
les altes esferes internacionals mediaran perquè això no passi o si
Garzón es farà enrere en el darrer moment, fruit d'amenaces contra
la seva persona i la seva família "accions gens impensables entre
els presumptes sicaris de don Augusto.
El final, però, és ben previsible: Pinochet morirà al llit de ca
seva, senador vitalici, amb immunitat absoluta, en impunitat
total.
La família del presumpte exdictador "és presumpte perquè,
presumptament, encara dicta" criminal involucrat en una purga
política, presumptament il·legal, ja ha dit la seva. Augusto
Pinochet júnior "així l'hauríem de conèixer, en honor al presumpte
suport nord-americà a la dictadura de son pare", en endavant, fill
de P. "per escurçar: la paternitat no és mai presumpta per als
homes d'Honor", en una entrevista concedida a Catalunya Ràdio,
donava la mesura del que havia estat son pare. Va dir que els
espanyols morts a Xile «no eren angelets», que en una «revolució»
no es pot anar demanant la nacionalitat abans de disparar "primer
disparen, després pregunten", que hi haurà represàlies, que això no
acabarà així... El fill de P. el defensa: és son pare, és gran,
l'anaven a operar i un jutge estrella de la Madre Patria té
els sants òrgans de voler detenir-lo. La resta del món ni es
recordava, de don Augusto...
I, mirau per on, en contra del que pogués pensar qualsevol ment
democràtica, al fill de P. li han sortit germans putatius: fills
naturals de la relació de son pare amb altres: amb la Malvina, amb
l'oncle Sam.
Tot i el rebombori internacional, és a Xile on l'acció de Garzón
ha tengut i tendrà més repercussions: al cap i a la fi, les coses
continuen tal i com ell va voler que seguissin; encara que Frei va
ser elegit democràticament, ningú no ha passat comptes. La
transició xilena és massa llarga perquè el presumpte exdictador
encara carbura políticament. Com va dir el fill de P., això no
acabarà així.
El trasbals que ha provocat l'afer P. a l'Estat espanyol és
purament epidèrmic: potser en el fons tot és només una manera de
reafirmar un règim democràtic que darrerament s'havia posat massa
en dubte, una demostració que Espanya està en condicions d'acusar,
cridar a judici (i finalment, deixar anar). És un inflar pit per
pujar la moral i escalar en el rànquing de països més democràtics.
Aquestes mostres de netedat no són mai profundes; sinó un donar la
cara, mostrar la façana, un presumir d'allò que es vol tenir...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.