Ciclisme a les carreteres

Som partidari d'aquestes competicions, però desitjaria que es fessin en les millors condicions possibles pels participants i amb les millors garanties pels cotxes que circulam per la carretera al mateix moment. Avui, de fet, m'he topat amb la cursa. La Guàrdia Civil m'ha fet aturar a la vorera de la carretera i he obeït, fins i tot content de poder veure els ciclistes de prop. Quan ha acabat de passar el gruix de corredors que formaven el conjunt que anava al capdavant, tots els cotxes s'han engegat, sense que ningú no avisàs del perill que això suposava. Tots hem partit pensant que ja no hi havia més corredors en competició. Al cap de poc temps ens hem adonat que hi havia un enfiloll de ciclistes que vivien una situació suïcida. Anaven pel mig de la carretera, a un bon ritme, mentre els cotxes circulaven en ambdues direccions. Només al final hi havia alguna ambulància, però ja no hi havia més agents de l'ordre.

Semblava que hi havia una bona participació de corredors estrangers, la majoria dels quals segurament hauran quedat perplexos en constatar la capacitat d'improvisació de les nostres organitzacions ciclistes. És una pena, perquè a ningú no li hauria costat esperar uns minuts més a la vorera de la carretera, sobretot perquè els ciclistes poguessin competir en bones condicions.