03/10/98 0:00
TW
0

El futbol és un esport, i com tot esport, bo per exercitar el cos i millorar la constitució física i la salut del futbolista.
Ara hi ha exageracions del futbol actual, que contradiuen la part bona d'aquest esport estrella del món present. El futbol d'ara ha assolit quotes de popularitat astoradores nacionals i mundials. S'han construït estadis gegantescs, obres admirables d'enginyeria, belles i valuoses. Tot això molt bé, encara que un poc o un molt exagerat.

I la cosa pitjor és la passió que desperta en les multituds de seguidors d'un o altre club, que arriba de vegades a superar el valor innat de l'esport i fins i tot alguns pics a anul·lar la seva qualitat, força i encant. I els espectadors es converteixen en hooligans, vàndals o annerots maleducats i violents. Vegem la violència i els accidents ocorreguts en els camps de futbol. El primer incident del que es té notícia, en 1920, en l'Ibronx Park de Glasgow, on moriren 40 persones, quan s'enderrocà una tribuna. En el Burden Park de Boston va caure una tanca el 1946 i finiren 33 fanàtics. A Lima el 1964 moriren 301 aficionats en el Perú-Argentina. Els espectadors acabaren en resultar engrunats en les portes d'accés que es trobaven tancades. Turquia el 1967, 41 persones a causa d'enfrontaments. Buenos Aires, 73 personas. Glasgow, 66 persones en 1971. El Caire 1974, s'enfonsà una tribuna, 48 víctimes. Moscou, 1982, un centenar de morts en una allau en l'estadi Lennin. 1985, Bradford, 52 morts quan s'incendià la tribuna principal. El mateix any, a Brussel·les (Liverpool-Juventus), 30 morts a Heysen en els incidents causats pels fanàtics anglesos. 1988, Katmandú, 100 persones. 1989 a Sheffield, 95 víctimes. 1991 Sud-àfrica, 10 persones esclafades. 1996, Guatemala, 83 persones moriren en una allau contra la xarxa metàl·lica de l'estadi.

Crec que aquesta llista és per esser ben meditada, especialment pel públic dels camps de futbol de tot el món en el futur.

A. Amorós. S'Arenal de Llucmajor