Sobre diputats

Tancament del Servei Municipal d'Orientació
Una vegada més és notícia el tancament d'un servei dependent de l'Ajuntament de Palma, l'SMO (Servei Municipal d'Orientació). Funcionava perfectament des de feia 12 anys, però el 31 d'agost del 2012 hagué de tancar les portes per motius pressupostaris.
La seva tasca era de gran utilitat per a la ciutadania i per als professionals del món socioeducatiu, atès que donava un gran suport per a la resolució de dubtes acadèmics i orientació professional.
El servei funcionava amb un gran rendiment i molt poca despesa, ja que l'equip de feina era molt reduït: dues orientadores i una coordinadora compartida.
Es donava un servei de qualitat que afectava directament el grau de satisfacció dels usuaris, fet que quedava reflectit en les memòries anuals.
Pensem que en el moment de crisi que vivim, la feina que dúiem a terme era essencial per encaminar la vida de moltes persones cap a un futur professional més productiu, i que el tancament provocarà una major desorientació, manca d'expectatives i desmotivació envers l'estudi dels nostres ciutadans.
Per això, des d'aquí aprofitam per demanar un replantejament de les polítiques d'actuació en temes d'educació i que es reconsideri la possibilitat de tornar a obrir aquest servei.
patricia castaño garcia i llucia alberti crespi, orientadores de l'SMO. Palma
Llei de símbols
Gran idea ha tingut la caverna amb això de enflocar-nos una llei de tímbols, o són zimbuls? Crec que tots hem de col·laborar amb aqueixa iniciativa. El meu suggeriment és incloure amb els símbols alguns senyals de trànsit com el que hi ha aquí. El número 1 està pensat per avisar la parròquia de les obres de la recollida pneumàtica o gran cagada dels nostres polítics. El número 2 ens fa reflexionar sobre la qualitat de la tasca del tribunal Kontitusional.
Miquel Trias. Palma

Ser dependent a Menorca: indefensió o indignació
Quan la salut d'una persona gran empitjora irremeiablement, esdevé dependent per als seus familiars més pròxims i es presenta un escenari difícil de resoldre. Crec que només algú que ha passat per una situació com aquesta en pot entendre el grau de conflicte i desgast psicològic, per no parlar del tema econòmic.
Arribat el cas, cal tenir en compte els següents condicionants:
Primer: els Serveis Socials t'atenen de meravella, com a professionals molt bé, però no hi ha quasi recursos. Així, si alguna persona es troba en situació de dependència tarda un any, si no es mor abans, a tenir una plaça a un geriàtric.
Segon: pot ser que vostè visqui a Ciutadella i li toqui Sant Lluís.
Tercer: mentrestant, les solucions són poques; pot passar 45 dies anualment a un centre de l'illa (pagant) i després pot demanar plaça durant 3 mesos a algun altre lloc. En passar aquests tres mesos pot ser afortunat i anar allargant... açò sí, pel mòdic preu de 2.000 euros mensuals... tot un "xollet"... La Llei de dependència després d'alguns anys li retornarà un mica de diners que vostè haurà d'invertir, però açò passarà o no, en un futur llunyà.
Quart: el que resulta més un disbarat és que et sents afortunat de pensar que si pagues aquests diners tindràs plaça, ja que tampoc no és segur que l'obtenguis.
Tot açò no em faria indignar si no fos perquè segons tenc entès l'Estat espanyol gasta una mitjana d'uns 200 d'euros per habitant, mentre que a les Illes Balears (com que som tan rics) només en gasta 90. Per a quan una solució definitiva als problemes de dependència? Perquè la situació actual és indignant.
Anna Pons Sans. Fornells