Cartes dels lectors

A l'hora de l'adéu a Trull, intentam donar forma a la imatge, potser fragmentada, de la persona: l'amic insubornable, simpàtic i generós, el col·laborador discret, puntual i eficaç, el viatger desitjós de conèixer món...

El trobarem molt a faltar: un bon consell, una foto, un somriure, una opinió, un encàrrec, un favor, un comentari amable, un sobret amb els records de moments formals i de bulla. El record de Trull a l'Institut d'Estudis Eivissencs sempre serà ben viu. Dissabte passat, a la plaça de Santa Gertrudis de Fruitera, moments abans de l'inici de la festa de la Nit de Sant Joan, trobàrem a faltar l'amic que ha deixat constància gràfica de tots els moments i actes de la nostra entitat. El temps no esborrarà els esforços i les energies que ha esmerçat aquests darrers vint-i-cinc anys.

Ens reconforta que la seua vida ha estat intensament viscuda i ha gaudit de tot el que aquesta li oferia. Ha mantingut sempre una actitud fortament compromesa amb la construcció del nostre petit país i una societat solidària, on tothom pugui viure amb dignitat, però amb feina ben feta i constant.

Amb molta tristesa, però amb la serenor que ens va transmetre i va afrontar els seus darrers moments, la comissió executiva de l'Institut d'Estudis Eivissencs transmet el seu condol a l'esposa, fills i a tots el que l'estimàvem.
Marià Serra Planells, President de la Comissió Executiva de l'IEE. Eivissa.

Crida per una educació pública de qualitat
Som mare de tres fills, tots tres escolaritzats en centres públics. Estic molt preocupada pel que fa a la qualitat de l'educació a la qual podran continuar optant a partir d'aquest curs escolar i més endavant. Aquesta preocupació prové de les següents reflexions que em volten pel cap des de fa un grapat de mesos.

1.- Pel que fa a l'elecció de llengua: per què els pares i les mares no confiam en el que ens expliquen als centres educatius on matriculam els nostres fills/es? Ens expliquen que hi ha un projecte lingüístic consensuat, basat en qüestions pedagògiques i en el que creuen. Ens expliquen que quan un nin/a de 3 anys monolingüe en castellà és escolaritzat en català, en arribar a segon de Primària tindrà un bon nivell de comprensió i expressió oral i escrita en ambdues llengües. Ens expliquen que, quan aquests infants arriben a l'institut, els resultats obtinguts en ambdues llengües són bons. Per què no confiam en el parer dels professionals de l'educació i el respectam igual que ho feim amb el del mecànic que ens revisa el cotxe o el del metge que ens prescriu un medicament? Alguns estam entestats a exercir el dret d'elecció de primera llengua d'ensenyament sense pensar en els beneficis finals per als infants. I no hem d'oblidar que el nostres drets comencen on acaben els dels altres.

2.- Pel que fa a les retallades en educació: com és que sembla que no és important que als instituts s'ampliï la ràtio de 26 a 36 o 40 alumnes per aula, que se suprimeixin grups i places de professorat? Com és possible que justifiquem totes aquestes retallades amb l'argument que quan nosaltres érem petits la situació era versemblant, que nosaltres ja ho érem, 37 per classe! Què argumentam, que aquella situació en què el/la mestre/a no tenia oportunitat d'atendre adequadament ni els seus alumnes ni les seves famílies era l'òptima? Què afirmam, que els nostres fills/filles han rebut fins ara un suport innecessari per part d'aquests mestres que ara trauran al carrer? O tal vegada que aquests mestres són part del problema de la crisi econòmica actual?

3.- Retallar en educació suposa deixar d'invertir en el futur. No puc deixar de pensar que les retallades que s'han començat a aplicar en educació afectaran els meus fills i, per extensió, els dels altres. No puc deixar de pensar que l'educació és cosa de tothom: dels docents, dels pares i mares, dels/les alumnes i de totes aquelles persones preocupades pel futur de la nostra comunitat, del nostre país, del nostre continent i del nostre planeta, i no només de les persones que aquests darrers mesos es posen els dimecres una camiseta verda amb un embut dibuixat i amb el següent lema imprès: "Crida per una educació pública de qualitat".
Pilar Sierra Rullan. Palma.

Llonovoy... per on ja ni hi vaig
Disculpi el fàcil joc de paraules, Sr. Llonovoy, però la presumpta censura del seu discurs s'hi presta. Permeti'm també explicar amb el seu nom on ja no anam de per Ciutat. Descartat nedar a la Platja de Palma per motius obvis, hem perdut el passejar pel Born, BaleArt i fires del llibre, tot sigui per embalum de cambrers i cadires o per no sentir olor de fems. Sense carril bici, no podem anar ni pels empedrats sense esquivar sonats vehicles rodats. Si ens lesionen... val més que ens embenem a ca nostra (pagant) per anar acaramullats i tornar més malalts. Amb la nova lingüística, els castellans ni dissimulen talment braus. Per torejar-los en l'administració, a part de fer el colló de tota la vida, ara que ens faran trilingües per decret, sols per fotre, estudiem envestir-los amb anglès. Preparem els preservatius... i alerta als guetos que es formaran a les escoles públiques, ja que volen que tots els ninets que puguin vagin a la privada. Pobrets tots, els públics i els privats del públic.
Vostè continuï així, Sr. Llonovoy. No s'aturi. Ànim i que pugui riure i fer-nos riure molts d'anys... I que el deixin!!
Bernat Morey Colomar. Santa Eugènia.

El rescat
La valentia dels nostres polítics contrastant les tempestes econòmiques que ens cauen damunt és un exemple per a tota la ciutadania, com Leònides davant els perses a les Termopiles, els regidors de ca nostra ens portaran a la victòria i a la riquesa... O era la pobresa i la mort? Ara no ho record.
Miquel Trias. Palma.