TW
3

Fins on arribarem?
Ja fa dos dematins que em trob la Nacional davant els nassos en sortir del tren, equipada com si esperassin un manat de delinqüents, vàndals i violents. I jo que em mor de ganes de no pagar, de no pagar la barbaritat que em fan pagar per emprar un transport públic mal gestionat. Però pag i carrec la targeta i tenc un rabier que no puc, perquè no em veig amb coratge d'enfrontar-me a la Nacional, que em demanin el DNI, que em posi una multa que no podré pagar o que potser, qui ho sap? M'imposi una condemna de nou anys. I pens, jo, que tenc una filla, una hipoteca i guany 850 euros al mes, que no em puc permetre segons què, i pas la targeta i les portes automàtiques de l'estació s'obren, mentre que companys del tren són identificats i a mi, de ràbia, em rodola una llàgrima i pens que no sé fins on arribarem i l'única cosa que em surt és cridar: ‘Vergonya!' a un nacional que em mira desafiant.
Joana Carbonell i Camps. Palma.

Divisió
Passades les eleccions generals, em vaig trobar amb una coneguda que és militant del PSM i parlàrem dels resultats electorals. Ella em comentava que havia estat un desastre. Li vaig dir que, sent més els que voten l'esquerra, per causa de la divisió d'aquests partits resulta que guanya el PP.

A ella li sabia greu haver perdut, però no era partidària d'anar amb EU. Quan ens vàrem acomiadar, em va dir: i jo no canviaré mai. Me'n vaig anar consirós i un poc trist, pensava que així difícilment guanyaríem. Ara, veient els desastres i la repressió que hi ha, pens que les persones que per defensar la llibertat han hagut de patir i les qui ara estan patint detencions, vexacions i processos... no estarien d'acord amb ella i voldrien que els vots de l'esquerra sumassin perquè guanyàs la llibertat.
Xavier Domènec Ferrer. Palma

Carta oberta al molt honorable president del Parlament
En una democràcia, la qual consagra els principis d'igualtat i llibertat, com a fonaments bàsics del sistema i drets fonamentals dels ciutadans, el Parlament ostenta la representació de la sobirania popular a través dels seus membres elegits per sufragi universal. El Parlament no tan sols ha d'actuar per fer efectius els drets dels ciutadans en una democràcia, sinó que, a més a més, i en cada un dels seus actes, ha de ser exquisidament escrupolós en el respecte a l'exercici dels drets i llibertats de totes les persones que el formen, perquè cada un dels diputats i les diputades són del poble i són el poble que els ha elegit. Si un parlament tan sols actua com un simple mecanisme automàtic de gestió de les majories, amb una votació impersonal, allunyada de la consciència, els pensaments, els principis i les conviccions pròpies, col·lectives i individuals esdevé un engany a la democràcia, a la sobirania popular i als ciutadans i ciutadanes.

És de suposar que el molt honorable president del Parlament de les Illes Balears és coneixedor, com a màxim representant de la Cambra autonòmica, de la importància de dur a la pràctica i respectar els principis de la llibertat d'expressió, de consciència, de pensament, d'opinió... Uns principis que esdevenen els fonaments de les iniciatives parlamentàries, accions, debats, propostes que duen a terme els membres d'un parlament democràticament escollit, les quals es plasmen en els sufragis que lliurement i en consciència cada un dels diputats i diputades fan efectiu a l'hora d'emetre el seu vot perquè la Cambra adopti decisions en l'àmbit de les competències que li atorguen les lleis com a representants dels ciutadans. Com a president del Parlament, ha de garantir l'exercici lliure de tots aquests principis.

Vostè ha manifestat que per davant de tot hi ha la disciplina de partit i de vot. Si la democràcia es basàs en la disciplina de vot, anul·lant la voluntat individual dels membres del Parlament, no seria una democràcia. Tots tenim dret a expressar divergències i, per molt regulat que estigui en els estatuts dels partits polítics, és immoral i sense ètica que s'expulsi d'un partit un membre per no pensar com els que comanden i manifestar-se a favor del que un mateix creu i d'allò que és com a persona. Vostè què vota, el que creu en consciència o el que li diuen que voti? Què prefereix, guanyar-se el cel o obeir el papa?

Si les votacions en un parlament s'han de dur a terme únicament d'acord amb una disciplina de vot, vostè i tots els parlamentaris i tota la tasca que fan sobren. Seria suficient que qui tingués la majoria decidís. Ni debats, ni interpel·lacions, ni comissions, ni mesa, ni secretaris ni presidents de Parlament com vostè. El que ens estalviaríem en sous i dietes!

I jo em deman: per què el seu partit no va ser tan ràpid a suspendre de militància un president de govern que era jutjat pel Tribunal Suprem, encara que s'acabà declarant prescrit el delicte en qüestió, que no la culpabilitat? Quant de temps va passar per suspendre de militància un altre president de govern avui ja condemnat? I què succeeix amb el president actual? Un president que ha mentit a tot el poble de Balears, al qual representa, negant reiteradament qualsevol incompliment de la Llei d'incompatibilitats. Per què no el suspenen cautelarment de militància? O és que seguint els orígens del seu partit, un franquisme, el qual mai no han condemnat rotundament, és més greu votar d'acord amb la pròpia convicció, per defensar la llengua pròpia, la catalana, que cometre un delicte, incomplir la llei o enganar els ciutadans i aprofitar el càrrec de president per a lucre propi o del partit?

Vostè com a president del Parlament ho hauria de tenir clar i, si el seu partit es vol dir democràtic, també. La llibertat és la base de la democràcia. Com a ciutadà deman a vostè, com a president d'un parlament democràtic que és, que compleixi amb el seu deure, empari i protegeixi l'honorable diputat Sr. Antoni Pastor Cabrer de coaccions, amenaces velades i pressions efectuades des del partit en el qual vostè i ell militen. A més, condemni els vergonyosos intents de minar la convicció dels regidors de Manacor que donen suport al seu batle, amb pràctiques mafioses pròpies de règims totalitaris. Si no és capaç de fer-ho, dimiteixi, no és digne ni honorable de ser el president d'un parlament democràtic.

Democràcia, gran paraula. Massa gran per a molts. Massa gran per a la seva majoria, per a la seva majoria absoluta i per a la disciplina de vot.
Mateu Moll i Ramonell. Montuïri

Som un moviment pacífic
Des de la Plataforma #novullpagar Prou peatges hem llegit amb indignació les declaracions del ministre espanyol de l'Interior i membre del PP català, Jorge Fernández Díaz, en què equiparava el moviment ciutadà del #novullpagar amb la Kale Borroka.

Volem dir al Sr. ministre que el nostre moviment ha estat i serà sempre pacífic. L'única violència que existeix és la que exerceixen unes empreses, Abertis i la Caixa, en connivència amb el Govern de CiU. Aquesta violència s'expressa amb el cobrament d'uns peatges abusius sobre unes vies sobradament amortitzades i realitzant campanyes de terror per evitar la revolta que representa el nostre moviment. Aquesta violència també s'expressa i de manera més cruenta amb la deixadesa de vies alternatives que ens costen als catalans desenes de morts al cap de l'any. Així doncs, Sr. ministre, des de la plataforma #novullpagar Prou peatges continuarem denunciant i lluitant per la fi dels peatges a Catalunya, com hem fet fins ara. Ni les seves declaracions ni les seves amenaces més pròpies dels temps del NODO no ens faran callar! #novullpagar #novullcallar
Plataforma #novullpagar Proupeatges. Barcelona

Defenestració manacorina
A la Bíblia hi ha la resposta a la nostra dissort:
Abans de la destrucció per foc i sofre de Sodoma i Gomorra, Abraham mercadejà amb Jahvè perquè perdonàs les ciutats si s'hi trobaven deu (10) justos... i no n'hi hagué cap tret de Lot i sa família.

A les Mallorques hi ha gent que pensa que estam en la mateixa situació, que entre els regidors del comú no n'hi ha cap de just, que la present majoria absoluta ens duu de cap dret a la destrucció, i desesperats, voldrien que el fort del Francès cobràs vida gitant-nos foc i sofre, i en sortíssim d'un pic. Idò estan equivocats, el nostre no és el cas de les ciutats bíbliques, que ací com a poc hi ha un just, que amb dos dallons li ha sabut contrastar a la caverna. Gràcies, Toni!
Miquel Trias. Palma.

Volem anar a una escola pública de Llucmajor
Som un gran grup de pares d'infants que han quedat exclosos en el procés d'admissió provisional d'alumnes per a 4t d'Educació Infantil en un centre públic de Llucmajor. Estam preocupats pel futur educatiu dels nostres fills en veure que no se'ns reconeix el nostre dret a la lliure elecció de centre, tal com estableix el Decret 37/2008 de 4 d'abril a l'article 3.2. Precisament, enguany que s'ha fet tant d'èmfasi en els drets dels pares a triar, nosaltres volem exercir aquest dret.

Som conscients que hi ha places vacants al centre concertat, però nosaltres defensam l'educació pública en català i no volem que els nostres fills es trobin en un centre on: 1) L'aprenentatge de la lectoescriptura és en castellà. 2) L'horari lectiu és partit. 3) No hi ha un espai en condicions per fer la psicomotricitat. 4) Volem una educació laica.

Entenem que si al poble hi ha centres públics que poden atendre la demanda, l'Administració els ha d'utilitzar en primer lloc. Tampoc no és una opció enviar-nos a altres centres públics de fora de Llucmajor, atès que això representa dificultats insuperables i provoca un desarrelament de l'infant del seu entorn. No ens plantejam la possibilitat de deixar sense escolaritzar els infants. Aquesta no seria una solució, sinó un ajornament greu del problema. La nostra intenció no és crear un precedent perquè els centres públics de Llucmajor passin a ser de tres línies, sinó augmentar-hi un grup de 4t d'Educació Infantil a causa del gran nombre d'infants censats l'any 2009 a Llucmajor i l'oferta pública insuficient.
Pares i mares que desitgen que els seus fills vagin a una escola pública del seu poble. Llucmajor