Cartes dels lectors

A l'Institut d'Estudis Eivissencs ens dol profundament que aquest despropòsit irracional i antihistòric s'hagi produït amb el vot favorable de tots els diputats i diputades eivissencs eivissenques del grup parlamentari del PP. Amb l'excusa de l'obediència a les consignes de partit (que no a les necessitats ni al programa), s'han convertit en coresponsables d'un acte vergonyós i indigne d'un parlament: votar en contra de la major senya d'identitat d'un poble, que és la seua llengua.

Els anomenats "nostros" es volen allunyar cada vegada més de ca seua. I una de les coses que sorprèn més és que ho facin en nom de la llibertat. Tot, una autèntica befa.
Marià Serra Planells, president de la Comissió Executiva de l'IEE. Eivissa.

Què té aquesta terra nostra
Dia 12 de juny de 2012 entrarà dins la història de les Illes Balears com un dia trist per la nostra llengua catalana, ja que aquest dia el Parlament, que hauria de donar suport i salvaguardar els nostres drets, ens ha privat del nostre principal tret d'identitat que té un poble, que és la seua llengua. Però jo vull dir a tots els parlamentaris que han votat a favor de la Llei de la funció pública que jo continuaré igual que sempre, anant per on vagi de les Balears l'única llengua que empraré serà la catalana, que per més lleis que els diputats espanyolistes votin en contra de la meua llengua jo continuaré reclamant els meus drets.

Molta gent a Eivissa es pregunta com poden els diputats eivissencs haver traït la llengua dels seus pares. Ara només hem d'escoltar com molts d'ells ja no parlen amb els seus descendents la llengua dels seus avantpassats. Només voldria donar les gràcies al diputat Antoni Pastor, ja que ell, tot i les amenaces rebudes des del seu partit, no ha traït la seua llengua, no com la resta de diputats del PP eivissencs, mallorquins i menorquins. Però, com va dir el president Companys, tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer, i com diu una cançó: un dia des de Castella arribaren molts de senyors, pensaven fer-ne tions i llavors també estelles per llevar males idees d'un símbol de nació. I a la fi es resolgueren recórrer al traïdor, en trobaren un boldró, tot d'una els convenceren. Què té aquesta terra nostra, que congria traïdors, diputats i senadors...
Josep Bonet Roig. Eivissa.

Les campanyes de l'OCB
Abans de res, vull deixar ben clar que aquesta petita carta no vol ser, ni de lluny, una crítica als dirigents actuals de l'OCB. De fet, no crec que hi hagi ningú tan capacitat des del punt de vista intel·lectual i de motivació personal com Jaume Mateu per tirar endavant una tasca tan complicada i poc gratificant com aquesta. Som soci de l'Obra des que Jaume hi és al capdavant i per motius diversos el conec personalment i l'encaixam cada cop que ens trobam. Per tant, vull fer pública la meva admiració i tot el meu suport a ell i a l'equip que l'envolta.

Ara bé, al llarg d'aquests anys hi ha hagut campanyes a favor de la llengua que m'han agradat més i d'altres no tant. Per exemple, la de Cafè per la Llengua, molt meritòria però potser una mica enganyosa. No en va, se'ns va voler fer creure que fins i tot el tennista Rafel Nadal era un valor afegit a favor del català. Puja aquí i veuràs Portopí, que diu la dita.

A mi em va semblar una maniobra comercial i d'imatge i no pas un acte de suport seriós i sentit per part d'algú que porta la marca Espanya enganxada a la samarreta i de la qual se sent tan orgullós. No sé qui del seu cercle més íntim el va convèncer per a deixar-se fer la foto amb la tassa ni m'importa, però a mi tot plegat em va semblar una comèdia que ens hauríem pogut estalviar.

Un cosa semblant es muntà per a dimarts 12 de juny, quan el Parlament de les Illes aprovà reduir el català a una pura anècdota gràcies a la majoria absoluta del PP. Per a l'ocasió, l'OCB convidà fins a cinquanta personalitats perquè fessin pinya a la zona reservada per al públic. Diumenge passat aquest diari feia un avanç dels escollits, i vés per on que m'adon que els Janer Manila hi seran amb l'alineació de gala; pare, filla i l'esperit sant. Tant de bo que s'hagin retrobat amb els seus orígens. Tanmateix, jo no puc oblidar que anys enrere van donar suport públic a Jaume Matas i van acceptar el seu joc, alhora que van deixar que els seus noms es barrejassin amb d'altres igualment infames per a la nostra cultura i la nostra parla. Sembla que ara l'OCB els ha volgut donar una oportunitat de redimir-se i no hi puc estar d'acord.

Em sap greu, Jaume, però pens que t'equivoques convidant gent d'aquesta mena per a un acte d'aquesta rellevància. Més que unir divideixes i això no ens fa profit així com estan les coses. Esper que com a desgrat de tot plegat us hagueu preocupat de mobilitzar la gent davant de l'edifici del Parlament amb pals i pedres per si de cas. Tu saps igual que jo que aquesta guerra no l'hem començada nosaltres.
Miquel Vicens Escandell. Esporles

Una altra vegada la línia 12
Dia 13 de juny a mitjan horabaixa els usuaris de la línia 12 tornàrem a comprovar, una vegada més, que el servei de transport públic s'ha deteriorat fins a límits intolerables. La ja baixa freqüència de 20 minuts entre autobusos que ens van aplicar fa un any es veu que, sense fer-ho públic, encara s'ha vist reduïda eliminant un bus més entre les 18.30 i les 19.00, fet que desconcerta l'usuari i augmenta l'espera a 40 minuts. El descontentament entre la gent que utilitza aquest sistema de transport es veu agreujat per la pujada de tarifes i per uns horaris que ens retrotreuen al servei dels anys 80. Ja està bé de retallar en els serveis públics, volem un tranport de qualitat, amb el qual els ciutadans ens puguem moure per la nostra ciutat i evitar així l'ús del cotxe privat que contamina i ocupa espai urbà. A Son Sardina volem un bus cada 15 minuts, com l'havíem tingut fins fa ara un any.
Toni. Son Sardina

Gràcies per tot, batlessa de Sant Josep
Bé, com que vostè va fer mans i mànigues per ser la batlessa del nostre poble, jo, com a resident del poble de Sant Jordi de ses Salines, li voldria donar les gràcies per tot el que fa pel municipi, principalment per Sant Jordi, que és on visc. Gràcies per no deixar-nos descansar ni un sol dia d'estiu, ja que permet que els bars, hotels i discoteques deixin que la música soni tan fort com sigui possible. Gràcies per deixar que els esmentats negocis, a més de la remor, tinguin les voreres ocupades per pissarres de propaganda, cosa que fa que els vianants no puguem passar ni en fila índia. Gràcies per deixar que, a més, molts d'aquests negocis ocupin la part de la vorera que és dels vianants, com per exemple el carrer de Porreres.

Gràcies per tota la remor que abans era només a la nit i ara hi és fins i tot quasi tot el dia, ja que a un hotel d'aquell que en té tants i que val més ni anomenar, perquè tots sabem qui és, vostès li deixen que ens faci mal de cap tant de dia com de nit. Jo li vull dir que, gràcies al seu partit, l'Estat espanyol ens farà pagar molts de medicaments i jo em pregunt si els veïns podrem passar per l'Ajuntament a cobrar el que ens gastem pel mal de cap que ens fa aquests negocis que deixau sense control.

Gràcies per deixar que els fematers només facin net la part d'aquests negocis. Deu ser que tal volta paguen més impostos o que no tots som del seu partit. Gràcies pel descontrol que hi ha a tothora i no es veu cap municipal quasi ni de nit ni de dia. I finalment gràcies per deixar que l'hotel que fa tanta remor també hagi ocupat la platja amb una infinitat de palmeres, però com que és de la família que tothom sap qui és i el seu partit li deixa que faci tot el que vulgui... Per totes aquestes coses i per estimar tant tots els ciutadans, jo li don les gràcies.
Josep Bonet Roig. Sant Josep