Cartes dels lectors

Estic convençut que la feina d'un professional de la infermeria o de la medicina no es limita a les operacions, els sèrums i les injeccions, sinó que s'endinsa en el complicat terreny dels estats emocionals. I és en aquest camp on tot el personal de Son Llàtzer ha demostrat que sap perfectament com tractar un malalt. Ha sabut fer cas a ma mare, conhortar-la i fer-la somriure sense deixar de banda l'atenció mèdica.

En plena crisi i en mans d'un govern insensible a la sanitat pública, aquesta gent ha donat una mostra de vocació admirable. Em sap greu no poder reproduir aquí tots i cadascun dels noms (llevat dels de la doctora González Rodríguez, el doctor Moragues, les infermeres Aina i Paula...), però els en don igualment les més sinceres gràcies.
Joan Bover i Serra. Palma.

Demanau-los-ho
Demanau als nostres governants què passaria si un matí qualsevol als quioscos de Guadalajara només hi hagués, a tot estirar, dos diaris i quatre revistes en la llengua pròpia.

Demanau-los què els semblaria descobrir que de les desenes de cadenes televisives que es poden veure a Salamanca, només quatre o cinc emetessin en la seva llengua. I encara a mitges.

I demanau-los què dirien en veure que als supermercats de Valladolid fos impossible trobar un, només un, producte etiquetat en la seva llengua. I quina seria la seva sensació el dia que als cinemes de Badajoz fos un fet extraordinari que alguna pel·lícula s'emetés en aquesta llengua.

Demanau-los, també, quina seria la seva reacció davant del fet que, als jutjats de Saragossa, els jutges no els entenguessin -o no els volguessin entendre- quan ells l'emprassin.

Ja que hi som, demanau-los si a Almeria algú votaria uns representants polítics que tinguessin la genial idea d'ensenyar a les criatures amb una llengua que no fos la pròpia del territori.

I demanau-los, per acabar, què pensarien si algú pretengués, a Logronyo, que els funcionaris que han d'atendre el públic no tinguessin cap obligació de conèixer-ne la llengua. Bé. Idò això és el que ells ens demanen! I no entenen que els diguem que no.
Joan Bort. El Toro. Calvià.

Manifest d'un grup de professors de l'IES Can Peu Blanc
Davant la conflictivitat social a causa de la legalitat lingüística i de les reformes imminents, i amb el desig de ser coherents amb una educació en valors, manifestam:

1.- L'article 3 de la Constitució espanyola estableix una superioritat jurídica de la llengua castellana sobre les altres llengües. No ens estranya que una part de la població se senti discriminada i que manifesti el seu descontentament.

2.- Ve a afirmar que els ciutadans no hem nascut amb iguals drets i deures lingüístics, perquè aquests no es deriven de la condició humana, sinó de la importància política que dins l'Estat ostenti la comunitat lingüística on s'ha nascut.

3.- No adopta la Declaració Universal de Drets Humans d'acord amb els art. 10 i 14 de la mateixa Constitució i origina discriminacions: tots pagam els mateixos impostos, però no reverteixen en igualtat de possibilitats lingüístiques a tots els àmbits de la vida quotidiana per a totes les llengües de l'Estat.

4.- És l'origen de conflictes reals, latents o silenciats.

Demanam a la Conselleria d'Educació, al Govern i al Parlament, als partits polítics... que treballin perquè el poder legislatiu reformi l'esmentat article i que suposi: d'una banda, el reconeixement explícit i segons criteris científics de les altres llengües de l'Estat diferents del castellà. De l'altra, l'adopció dels criteris establerts a la Declaració Universal de Drets Lingüístics de 1996, declaració que comptà amb l'adhesió del Congrés dels Diputats, del Parlament balear.., que la Conselleria d'Educació divulgà pels centres escolars ... i que suposa l'aplicació al fet lingüístic dels criteris de la Declaració Universal de Drets Humans.
Signat per 23 professors. Sa Pobla.

Llibertat?
Vol dir que l'apotecari i el mestre ens volen fer creure que són advocats de la lliure erecció, ergo que els pares poden triar en quina llengua s'han d'escolaritzar els fills? Idò per quines cinc-centes trameten papers només en castellà insistint en el tema? No haurien de fer-ho també en català? Crec que se'ls veu massa el llautó, que el que volen és imposar la dictadura castellanista... emperò deixem-ho anar, ja n'hem parlat massa... Per acabar, només els voldria fer una pregunta: en quina llengua pensen que s'haurien d'escolaritzar els infants a Puerto Rico? Que s'oblidin de Suïssa i vagin -amb els seus doblers- a aquesta illa de sobirania EUA, facin comparances i en treguin conclusions.
Miquel Trias. Palma.

Tren accessible
Que el tren de Sóller compleixi els seus primers 100 anys és una molt bona notícia. Per tant, des de Coordinadora - Federació Balear de Persones amb Discapacitat ens volem afegir a totes les felicitacions que ha rebut l'empresa i els seus treballadors.

Tal com constaten milers de passatgers cada any, l'èxit del tren de Sóller es deu que el recorregut per la serra de Tramuntana és preciós i que l'empresa ha sabut mantenir el caràcter original. El problema és que aquest tren no és accessible a les persones amb mobilitat reduïda i al segle XXI això és motiu de discriminació. Actualment no existeix cap raó objectiva per la qual aquest ferrocarril no pugui ser utilitzat per tots els ciutadans. Les adaptacions a fer són qüestions merament tècniques i respectuoses amb el seu caràcter centenari.

Per tot això, pensam que ha arribat el moment que el tren de Sóller i el paisatge de la serra de Tramuntana siguin patrimoni de tothom.
Ramon Salas Tarroja. Palma.