Recordatori: alcem la veu pels que ja no en tenen
Aquest escrit ja fou publicat en aquest diari el 27 de gener de l'any 2004: resulta, per desgràcia nostra, que és veritat allò de no hi ha temps que no torn...
Ens adherim a tots els manifests que ja s'han fet públics i a tots els que es puguin fer en defensa de l'ensenyament del català i de la unitat lingüística de la nostra llengua estàndard, del seu prestigi social i de la seva protecció oficial per part de totes i cada una de les institucions de les Illes Balears, que tenen l'obligació estatutària de fer-ho.

Nosaltres, que assistírem a classes clandestines amb el Sr. Moll els anys 1949/50 i fórem examinats, anys més tard, a l'Estudi General Lul·lià, defensam avui la immensa tasca de tots els professors que es formaren en aquell entorn i que al llarg dels anys més difícils de la dictadura -i dels més suaus, ja en democràcia- feren classes privades i públiques de català de les Illes i passaren hores corregint, assessorant, aconsellant i encoratjant els alumnes a millorar constantment els nivells de català, desplaçant-se de part a part de l'Illa, quan venia juny, per exercir d'examinadors d'aquell esplet d'estudiants decidits a descobrir la seva pròpia manera de parlar, i engrescats a cada indret pel mestre d'escola o pel rector o pel responsable d'alguna associació.

El nostre agraïment a Francesc de B. Moll, Andreu Arbona, Antoni Gacies, Bartomeu Payeras, Gabriel Vidal, Mn. Josep Capó, Mn. Bartomeu Oliver, Miquel Bota Totxo, Pau Llabrés, Catalina Calafell, Jordi Magrinyà i a tants d'altres que ja no poden alçar la seva veu però que ens empenyen a fer sentir la nostra, la dels seus amics i parents i alumnes.

De cap manera, no podem consentir que la seva empenta i el seu mestratge, sacrificat i dolorós mantes vegades, però sempre esperançat i il·lusionant, pugui esser, a hores d'ara, convertit, a causa d'una gens ingènua frivolitat política, en una cosa passada, llunyana, simpàtica, quasi de rondalla: en un no-res de sucre.
Famílies Magrinyà-Bosch i Magrinyà-Palmer. Calvià.

Política a mida del poble i no poble a mida del polític
Senyor batle de Sóller,
No forma part de la feina de batle fer uns plens llargs i avorridíssims on la solució per a tot el que no es vol dir siguin cortines de fum. Amb aquestes cortines de fum el que es fa és allunyar la gent del carrer de la política municipal, de fer desistir el ciutadà d'interessar-se pel que es decideix per al poble fent-li creure que és una cosa massa complicada d'entendre per a ell.

Senyor batle, això no és democràcia. Almenys això no és el que jo entenc per democràcia, i ni prop fer-hi democràcia participativa, com vostè n'ha fet bandera en el darrer ple.

Per mi, democràcia és donar la veu al poble, més enllà de decidir qui ens governa durant quatre anys per a fer el que vulgui. No senyor batle, vostè no ho ha entès, democràcia és molt més que això.
Marc Carriquí i Alcover. Sóller.