Perquè no s'hi val que s'escudin en el "tenim majoria absoluta", perquè la seva obligació és governar per a tots, tots els ciutadans d'aquestes illes i no només per al 46,37% dels habitants que varen anar a votar. I si tenim en compte que la participació en les darreres eleccions autonòmiques fou d'un 59,94%, això significa que la majoria que vostès representen és el 27,79% de la població total de les Illes Balears. Per tant, per favor, governin també per al 72,21% dels habitants que no els vàrem votar.
Joan Fullana, director de teatre. Palma.
En memòria d'Antònia Gordiola Cabot, sa Bombereta
Antònia Gordiola Cabot, sa Bombereta com li deien de nina perquè son pare i el seu germà ("el padrí jove") eren bombers de Palma, ens va deixar dissabte dia 3 de desembre de 2011 ben dematí, després d'una llarga malaltia que va acabar amb la seva vida a 83 anys i de manera silenciosa, però en pau i dignitat. El motiu d'escriure sobre ma mare és per no oblidar l'esforç humil de tantes mares que com ella, i dins un context sociohistòric, han contribuït d'una manera matriarcal a l'èxit personal de molts dels seus fills i filles a les nostres famílies.
Antònia era coneguda a Manacor i, sobretot a Porto Cristo, on va viure més de 10 anys, com una dona elegant, simpàtica i atenta, per això la seva presència no passava desapercebuda i sempre trobava el tema comú per compartir amb la gent amb qui es relacionava. Tenia amigues i familiars a Porto Cristo, a Barcelona, a Alaró, a Felanitx i, evidentment, a Palma, on va viure els darrers 44 anys.
Salvador Andrés Tárraga Gordiola. Palma.
Vueling talla les ales
El 3 de desembre passat tenia previst viatjar amb la meva dona de Palma a Barcelona amb el vol VY3951 de les 9.35 hores de la companyia Vueling. Com que havíem comprat el bitllet per internet i no havíem de facturar cap maleta, ens adreçàrem directament a la porta d'embarcament. Una senyora uniformada i amb cara de pocs amics detectà que, tot i mostrar-li jo el passaport i el permís de conduir amb les meves dades actualitzades, no duia el DNI, que m'havia deixat a casa. Com en el malson kafkià, m'etzibà el reglament de la companyia amb tot el rigor i la crueltat que li atorgava l'autoritat del seu uniforme i no em deixà pujar a l'avió. La meva dona i jo vàrem perdre el vol i vàrem haver de comprar un altre bitllet amb una altra companyia. Curiosament, en el vol de tornada no em varen demanar cap identificació, ni passaport ni DNI.
J.POL. Palma.
Escàndol Urdangarin
A aquest país que es diu Espanya ens havíem avesat a veure coses escandaloses, però ara fins i tot els que ens governen perden la vergonya. No és estrany que sorgeixin "indignats".
Jo no puc entendre com és possible que el senyor Diego Torres estigui imputat en el cas Babel i el senyor Urdangarin, sobre el qual pesen els mateixos comportaments -si no pitjors- encara no hi està. Que m'ho expliquin, que no ho entenc, si és cert allò que la llei és igual per a tothom i aquí vivim en un estat de dret.
Altrament, és impensable que el sogre del senyor Urdangarin no estigués assabentat del que aquest feia. El Govern entrega cada any a la Casa del Rei 9 milions d'euros perquè els distribueixi al seu arbitri (i en secret). El monarca sabia quina assignació entregava a la infanta per allò que en diuen "tasques de representació" i, en conseqüència, si el ritme de vida d'anar a comprar palauets per la zona de Pedralbes s'ajustava, o no, a la butxaca dels Urdangarin-Borbó.
Esper el missatge nadalenc i esper que el rei reconegui -almenys formalment- que la llei està molt per damunt dels seus familiars, polítics i consanguinis.
Joan Mas. Palma.
‘Reial Màtigues'
Arribaran els Reis per cal senyor Màtigues i li estiraran les orelles per les seves declaracions. La veritat, Sr. Matas, és que resulta ben normal que guanyàs eleccions i que ens armàs el betlem que ara tenim muntat. El que ha amollat recentment respecte del cas Urdangarin és un clar exemple del nostre tarannà. Per això guanyava i així anam de fusos tots ara. I, és clar, Sr. Matas, que al Sr. Urdangarin se l'hauria d'haver posat en una llista com els altres, com qualsevol altre ciutadà. Llavors, si tant l'estimava de curro que és, ja hauria cercat la manera de dar-li la contractació... amb un poc de finor. Els mafiosos italians s'enriuen de nosaltres, Sr. Matas (i el que deuen riure de Berlusconi) per la poca finesa. Ens ha fet quedar malament, Sr. Matas. Qualsevol batle mallorquí de poble va més viu del que hi va anar vostè. Demà explicaré als meus fills com van les coses per aquí. No fa falta que estudiïn tant... basta que coneguin un Urdangarin o una Màtigues postissa. Per favor! No està empegueït de dir el que diu?... Si només per això ja mereix anar a la presó! Porca misèria!
Bernat Morey Colomar. Santa Eugènia.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
IB3 és inculta Són les 4:06 de l'horabaixa de divendres, i en posar la televisió a ca nostra escoltam un energumen cridant a IB3 (cita literal): "¡Me siento como si me acabara de follar una puta de cien kilos!" Horari adequat, llenguatge adient, continguts educatius...? Segur que sí, segons els criteris de la intervinguda, patètica i molt inculta IB3.
Molt bé! Joan Fullana. Desemmascarem aquests col·laboracionistes.