Cartes dels lectors

Retornem la dignitat a les persones amb discapacitat
Avui horabaixa, he anat amb el meu fill a veure el documental Los olvidados de los olvidados, cinta que narra amb un realisme commovedor la terrible situació de la majoria de persones que pateixen algun tipus de malaltia mental al continent africà i la feina que desinteressadament ha fet Grégoire Ahongbonon, un exreparador de pneumàtics sense preparació ni estudis específics, per tal de millorar les seves condicions de vida i retornar-los la dignitat que mai de mai no hauríem d'haver perdut.

En veure les imatges i escoltar el testimoni dels protagonistes, no he pogut deixar de pensar en el difícil moment pel qual passen les associacions, els professionals i les famílies de les persones amb discapacitat a la nostra Comunitat per mor de les retallades de l'actual Govern autonòmic. No sé si algun dels membres de l'Executiu presidit pel Sr. Bauzá ha vist el documental esmentat; si no és així, els recomanaria encaridament que ho fessin.
A la cinta hi ha un parell de cites colpidores, com ara la que afirma que no són elles -les persones amb malalties mentals- les dolentes, sinó que som nosaltres, amb les nostres actituds sovint egoistes i insolidàries, els causants d'aquesta trista i injusta realitat. I la més important de totes: no parlam dels residus d'una societat lliurada sens fre ni miraments als dogmes de la productivitat i la competitivitat desmesurades, sinó de persones amb drets com qualsevol altra, amb independència de la seva condició o limitació específica.

De vegades, com tracta d'explicar-nos Grégoire al llarg del seu testimoni, basta amb ben poc per canviar determinades realitats. Ell ho ha aconseguit, gairebé sense mitjans i sense més eines que la seva determinació i voluntat fèrries. Aquestes són, al meu parer, les petites grans revolucions pendents del temps en què ens ha tocat viure. Són més aviat revoltes silencioses, que no necessiten grans manifests ni proclames per ser duites a terme. N'hi ha prou amb l'afany d'homes i dones com el protagonista d'aquest documental, que no ha fet més que entendre que una societat que tolera tals desigualtats envers els seus membres més desfavorits és una societat malalta, tant o més que les mateixes persones que margina, i actuar en conseqüència.
Val la pena prendre'n nota, d'aquesta lliçó. Encara som a temps, entre tots i començant pels nostres governants, d'endreçar el rumb de les coses.
MIQUEL ÀNGEL LLADÓ RIBAS. Marratxí.

Amb la salut no s'hi juga!
Avui, ens ha tocat a nosaltres; demà, et pot tocar a tu.
Qui ens ho havia de dir, que els polítics en això i tot s'havien de posar??!!
És inhumà que una persona malalta hagi de travessar la mar (sigui en vaixell o amb avió perquè, si no és així, els illencs no podem sortir de l'illa); sigui, la malaltia que tinguis, greu o no tan greu és igual: ja en tens prou amb el malestar que et pot donar. Però s'hi afegeix un malestar que és el que ens donen aquests polítics que no saben fer res més que assegurar la seva butxaca.

A Menorca tenim un Hospital nou, crec que prou avançat, i amb prou professionals bons per poder dur a terme diferents operacions i la resta de tractaments.

No entenc que per anar a una visita de metge ens traslladin a Son Espases, a Palma, amb el que això ens representa no només econòmicament! Ja no parlem tan sols del malestar que això suposa.... No seria molt més fàcil i molt més econòmic per a tots que aquests metges especialistes es traslladessin a Menorca?
Idò sí, senyors i senyores, ara ens hem de pagar el cost de: passatges (que anar a Mallorca ens costa més que anar a Barcelona! I que, si en trobes, ja fas bo); a més, una persona malalta, sigui l'edat que sigui que tingui, no pot anar mai tota sola!! Idò senyors, si un dia ens tornen aquests euros que diuen que ens tornaran... només es paga el passatge del malalt.

És inhumà que una mare o un pare que prou desgràcia tenen de tenir un fillet malalt de càncer, que s'han d'estar les 24 hores al costat d'ell, que ara els diguin que no els donaran les dietes, per causa de les retallades que aquests senyors ens han posat!!

A on hem arribat! Això és molt cruel! Si som persones humanes, amb consciència i els sentiments que tots tenim, demano a aquests senyors polítics responsables de tot el que ens estan imposant que apliquin la llei, però la llei per a tots igual. Si han de retallar, que comencin a retallar de polítics, que d'això a Espanya en sobren i segurament, si en llevessin més de la meitat, sortiríem de la crisi en què ens han ficat.

Els habitants de Menorca tenim les nostres obligacions, que complim, estam pagant els nostres impostos igual que tota la gent de la resta de l'Estat espanyol, però el que no tenim són els mateixos drets. Ja és hora de no parlar tant i solucionar aquest problema, que de cada vegada és més greu i tercermundista.
MARISOL PLOVINS SOLDADO. Ciutadella.