Cartes dels lectors

Els exclosos de la democràcia
En aquestes darreres eleccions, de 32 milions de persones amb dret a vot, més del 25% de la gent no va anar a votar. Això són més de 8 milions de persones: al PSOE el van votar 11 milions i al PP, 10. En altres eleccions, l'abstenció ha arribat a depassar el 30% (de manera que l'abstenció ha superat el nombre de vots del partit amb més suports).
Per polítics i mitjans de comunicació, aquest 25% de la nostra població no existeix. Tan sols s'hi dedica alguna ressenya aïllada als diaris, o alguns minuts a l'any en ràdio i televisió. Així, comentaristes i polítics, "que sí voten", es dediquen a criticar l'actitud de qui no vota, sense que aquests puguin replicar i aportar les seves raons. Aquests mitjans, que presumeixen de pluralisme democràtic i fan gala d'informació objectiva, ignoren l'abstenció i no mouen un dit per donar-li la seva dimensió real.
D'aquest immobilisme, haurem de passar a un procés de democratitzar els continguts polítics en els mitjans, que qualsevol idea o alternativa als partits polítics tingui un tracte igual.
Des d'un punt de vista democràtic, en els repartiments de temps en els mitjans, i ja que als que no voten mai no els donen un mitjà per expressar-se, votaria algú el PSOE o el PP si els donassin la part proporcional del temps que els donen els que no voten?
Els que no votam, sent majoria en moltes eleccions, tant autonòmiques com generals, no tenim cap representació de la nostra diversitat i llançam per terra la Constitució on diu "són elegibles tots els espanyols que estiguin en ple ús dels seus drets polítics (Art. 68. 5).
Els ciutadans tenen dret a una representació real en els parlaments, no una simple representació de la partitocracia. Si part de la ciutadania vol que la representin un grup de partits, que així sigui, però els que no confien en els partits polítics, tenen el dret de representar-se a si mateixos i d'elegir mitjançant sorteig, entre totes les persones que no voten, els que representassin aquests: a l'igual que quan es requereix la presència del ciutadà per formar part dels jurats populars, o per formar part de les taules electorals. D'aquesta manera, es promou i prepara el ciutadà per a l'autèntica participació directa en política en igualtat de condicions que els partits. Aquesta participació directa del ciutadà en el seu ajuntament, comunitat, país o com a parlamentari europeu, despertaria una autèntica aplicació de la democràcia pel poble, i no pels que se'ns imposen com a mitjancers. Ens queixam de les dictadures llunyanes, perquè empresonen i torturen els qui dissenteixen del poder o és partit d'oposició. En algunes mal anomenades democràcies, silencien, censuren o ignoren els ciutadans que no creuen en un sistema de partits, als quals sols els demanen l'opinió cada quatre anys per votar el conjunt de mitjancers.
Cada ciutadà és un ésser pensant amb criteri propi, però l'utilitzen com un simple número, sense identitat, amb què engrandir la llista de votants que donen poder a un partit. Ningú no dóna cobertura mediàtica a la diversitat d'idees que mouen a l'abstenció.
No votar és el reflex conscient o inconscient que els polítics són la part inútil de la política i que, per tant, no mereixen un minut de la nostra atenció.
Els partits polítics són part d'un projecte de futur que més tard o mes aviat ens decebran, i contínuament han d'estar creant pors inconscients de qualsevol proposta alternativa al sistema de partits, perquè la gent renovi la seva confiança en ells. Aquests, en fer de mitjancers entre els desigs del ciutadà i la seva aleatòria realització, vénen a realitzar la funció dels antics fariseus o els representants religiosos actuals, que es presenten davant dels homes com "els mitjancers davant de Déu", que Jesús de Natzaret anomenava "cecs, guies de cecs".
ANTONIO CÁNAVES MARTÍN. Palma.