12/11/11 0:00
TW
0

L'hora de PSM-Iniciativa
Després que, elecció general rere eleccció general, alguns dels votants que donam la confiança al PSM en les eleccions autonòmiques i locals els som infidels en nom del vot útil, la realitat de la situació política actual ens aboca irreversiblement a proclamar la nostra fidelitat a qui se n'ha fet digne.
En el moment actual, davant la decidida voluntat recentralitzadora i castellanitzant per part de qui ens vol governar a l'Estat, esdevé inútil donar la confiança al PSIB-PSOE. Tot i que hi pugui haver alguns dirigents d'aquest partit que creguin en la defensa de la nostra llengua i cultura, el cert és que els diputats i senadors que van a Madrid no fan sinó obeir el que els manen des de dalt. Això és un fet inqüestionable: cap diputat del PSIB no gosaria plantar cara, si des de dalt no ho volen, a cap mesura que anàs en la línia, per exemple, de manllevar -en nom d'una recentralització justificada per raons d'estalvi- competències a la nostra Comunitat en matèries tan sensibles per a la nostra identitat com la l'educació i, en conseqüència, la llengua.
Per això, i també per fer-nos sentir davant l'actual Govern balear i la seva política genocida cap a la nostra cultura, hem de votar -ara sí- el PSM-Iniciativa. I si algú té encara dubtes amb relació a la qüestió del vot útil per frenar la dreta, que es plantegi: Què té més 115 que 120?
PEP VIDAL LLOMPART. Palma.

Bullit comunitari
Papandreu ha dimitit, Berlusconi a punt de fer-ho... És terrorífic: com un vendaval, els mercats arrasen governs i majories parlamentàries.
Com controlar els mercats? Abans de l'euro s'utilitzava, per dretes, centres i esquerres, un sistema que funcionava. Per als qui no se'n recorden o no ho han conegut, ho recordaré breument.
Els bancs centrals (ara el Banc Central Europeu) tenien la facultat d'emetre doblers (a diferència de les famílies, d'aquí que certes comparacions siguin absurdes). Llavors, amb els euros nous acabats d'imprimir, es compra deute públic dels estats, tant com es vulgui o es consideri necessari, i automàticament baixa la prima de risc i els interessos a pagar fins al nivell que es desitja o que es creu més raonable o convenient.
És senzill. I no hi ha necessitat en absolut que dimiteixi Silvio Berlusconi, Papandreu, Rajoy,Rubalcaba, Cayo Lara ni Joan Herrera ni cap elegit pel poble, excepte quan aquest així ho vol.
Per què no es fa ara ? Perquè els alemanys (els de dretes,no tots) no ho volen. Segons es diu, temen que aquesta política pugui generar inflació. És una cosa tan absurda com tenir por que un mort s'aixequi i ens envergui una closcada per excés de vitalitat, perquè l'economia europea, a hores d'ara, és ben morta. Les vertaderes raons són unes altres: les idees neoliberals; o més clar encara: qui sap si només volen beneficiar els rics, perdó, els súper súper rics.
Els alemanys ens farien un favor si sortissin de l'euro, com diuen alguns analistes. L'euro es devaluaria, vendríem més a l'estranger i podríem fer polítiques racionals a favor de la majoria de la població.
O això o que Merkel i companyia entrassin en raó.
HONORAT DOMÈNECH FERRER. Palma.

Zapatandreu, Rubalcandreu, Rajandreu....
Sabeu què li hauria passat, al Sr. Zapatero, si s'hagués atrevit a fer una política d'esquerres i provar de posar a retxa els delinqüents econòmics (un delinqüent és, per exemple, un que roba en un rebut, en una comissió o en el canvi d'una cabina telefònica, no?); o els especuladors borsaris i bancaris i de tot tipus d'aquests que tant campen a l'ampla darrerament? Idò el que li passa ara al Sr. Papandreu. Que ha quedat amb el cul a l'aire, encara que no sigui exactament pel mateix.
Ara vénen eleccions, però els qui vertaderament comanden no s'hi presenten. Aquests són els qui sempre guanyen perquè comanden, encara que no els votem mai. Llavors, per què hem de mantenir tota aquesta mascarada que no és capaç de governar pel bé dels ciutadans? Si encara sabéssim qui ens pega les llanderades, potser podríem tornar-nos-hi o esquivar el cop, però així és com ser cec, talment Montecristo al calabós. Sr. Sarkozy, Sra. Merkel, Sr. Rajoy i Sr. Rubalcaba, si fóssim nosaltres els qui talléssim el bacallà, sabeu què us diríem? "Ahí me las den todas" al rostre que teniu, per teresetes, per bubotes i per pillastres. Cap de vostès no tendrà el nostre vot. El tenim massa gelós. Primer votaríem Lady Gaga, que és igual de professional i menys esperpèntica.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.

La campanya hi sobra
La campanya electoral ho és tot, llevat de la resposta real als greus problemes que ens sacsegen. Molt de Twitter, molt de Facebook, molt d'estar devora el ciutadà... però res, tot és allò de sempre.
Els socialistes s'erigeixen en estendard de l'estat del benestar i ataquen els populars acusant-los de tenir les tisores llargues. El PP s'hi presenta com a salvadors per la ineptitud del Govern, però no explica gens com pensen recuperar prop de 5 milions de llocs de feina en una legislatura.
El ciutadà se sent orfe de política, bàsicament perquè les grans decisions es prenen en altres llocs (BCE, FMI, etc.), on la transparència democràtica és moltes vegades dubtosa. Tant se val el resultat del 20-N. Allò que realment decidirà el futur va per una altra banda. Amb tot, el vot és encara l'únic instrument democràtic.
ANSELM ESTARELLES. Palma.