31/10/11 0:00
TW
0

Sant Marçal gloriós, assistiu-nos!!!
Els pobres santamariers reclamen un institut des de fa anys i l'aconsegueixen in extremis... tan in extremis que ara encara s'esfuma perquè es vol construir una altra vegada a Sant Marçal. I per què no n'hi pot haver dos, si el gloriós en dóna, com seria l'aconsellable i ben necessari. Per què provocar l'enfrontament de les dues comunitats educatives, si totes dues tenen raó? De rebot i a causa d'aquest desgavell, els nins de Santa Eugènia han quedat tirats en el transport escolar. Els cabanaters són els darrers a arribar al dematí i els primers a arribar al migdia, i els taujans, a l'inrevés, i mitja hora perduda matí i de capvespre amb al·lots tirats pel carrer tots sols i descontrolats i arribant a la mala hora. Imaginau al·lotots amollats avui en dia en la fosca i el fred de l'hivern. No és vergonyós? Per què no posen dos autocars, si amb és així? Quin lleig hem fet els taujans al poderós?, perquè per vots que no quedi.

Que ens donin un altra miraculosa solució o explicació perquè aquesta ni ens convé, ni ens convenç, ni l'acceptam. Que ens expliquin si és cosa de Sant Marçal (que el pobre segur que ens empararia també) o és cosa ja de farmacèutics o curanderos. Preguem al gloriós que empari els nostres nins il·legalment i literalment tirats i que torni l'institut als santamariers, si és cert que els el volen prendre. Ho exigim també als responsables terrenals, si no volen denúncia rere denúncia, aquesta no tan celestial. Perquè aquestes arribaran, i tant si arribaran, si la cosa continua així. Alguna en faran o en passarà. Llavors costarà més la indemnització, si un nin es fa mal, que tot el transport escolar durant el curs. Us ho deim tan fredament als responsables perquè en aquestes altures ja és ben evident que pensau molt més amb els p... doblers que amb els nins. Compliu el que pertoca i de manera justa, terrestre, miraculosa o celestial i no ens deixeu tirats, oh, enfiloi de gloriosos i poderosos. Per l'amor de Déu i de l'Església... Assistiu- nos!!!
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.

Falta demanda
La disminució constant del percentatge de participació dels salaris a la renda estatal, com també la concentració de la riquesa en un sector cada vegada més reduït de la societat, en el període de trenta anys anterior a l'esclat de la crisi, ha provocat la insuficiència de la demanda interna que impedeix en aquests moments la recuperació de l'economia.

Per altra part, les exempcions fiscals i baixades de tarifes a les grans fortunes i empreses, que suposadament havien de dur un increment de la inversió, en realitat han ocasionat que els capitals sobrants es dirigissin a l'especulació financera i no a la inversió en l'economia real.

Disminució de la participació dels salaris, concentració de la riquesa, defineixen un panorama semblant al que precedí la Gran Depressió dels anys trenta del segle passat.

Aquestes són algunes de les qüestions tractades en el llibre Hay alternativas. Propuestas para crear empleo y bienestar en España, dels professors d'economia Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón, que inclou un pròleg de Noam Chomsky.

Si el problema és la falta de demanda interna, com argumenten els esmentats autors, aleshores les polítiques que s'han estat aplicant fins ara són errònies, i les retallades no tan sols són innecessàries, sinó també contraproduents.
HONORAT DOMÈNECH FERRER. Palma.

Preus dels medicaments
En moments de crisi neixen com fongs els "espavilats". És molt important limitar-los les possibilitats i evitar que aprofitin qualsevol ocasió per beneficiar-se costa nostra. Amb el present escrit, intent posar de manifest, encara que potser estigui equivocat, una queixa i proposta per millorar la venda de medicaments.

Abans, quan anàvem a comprar algun medicament a les farmàcies, al mateix paquet hi anava el preu. Avui en dia, i no sé per què, no ve reflectit. Abans jo sabia el que em podia cobrar el jove només de mirar el preu a la caixa; ara no, per la qual cosa em poden cobrar el que vulguin, ja que em lliuren el tiquet de caixa exclusivament, en el qual només apareix la quantitat que m'han cobrat i, a més, sense fer referència al que m'han venut. De manera que si jo hagués de fer cap reclamació pel medicament, no la podria fer, perquè no podria demostrar que me l'han venut.

Aquest sistema em sembla fatal, per la qual cosa s'hauria de delimitar la possibilitat que algun "espavilat" tingui temptacions. Crec que el preu dels medicaments, pel fet de ser un bé comú, no es pot deixar al lliure albir de l'expenedor. Un fàrmac expedit a Madrid ha de tenir el mateix preu que en un poblet recòndit de Galícia, per exemple.

A més a més, crec que s'haurien d'imprimir tres coses a les capses: una, el preu del medicament; dues, una llegenda d'avís, igual que en els paquets de tabac, que digués més o menys: "Els medicaments són cars i perillosos, no malgastar-los. Encara que tu puguis, Espanya no pot"; i tres, de manera molt visible i amb lletres grans, la data de caducitat.

Resumint, no vull dir que ens robin, però si tenim en compte l'evidència que la picardia és un estat latent en la idiosincràsia del ciutadà espanyol, i si la practiquen els polítics, els empresaris, els constructors, etcètera, per què no ho pot fer algun farmacèutic? "Evita l'ocasió i evitaràs el perill", com indica el savi refranyer espanyol.
VÍCTOR MENGUAL ARRUFAT. Palma.