29/10/11 0:00
TW
1

La bona situació de què gaudim
Són moltes les oficines públiques que el Govern actual ha decidit tancar, com també són moltes les retallades que el senyor Bauçá (amb èmfasi) ha realitzat.
Segons ells, no hi ha diners per poder invertir, han de retallar per totes bandes per poder tirar endavant, i així ho fan.
Més d'un miler -o dos, o tres- de treballadors s'han quedat o es quedaran sense feina pròximament, ja que el Govern actual aposta per unes altres actituds, per altres camins.
Jo no dic que no sigui necessari fer algunes retallades, però alerta on les fem. A l'educació? A l'ensenyament? Que ens hem tornat una colla de bojos?
Aquestes retallades, a la llarga oferiran una imatge deteriorada de la societat, haurem d'acostumar-nos a veure persones que tinguin títols universitaris treballant als supermercats, en botigues... per tal de poder guanyar un sou i tirar endavant.
Si haguéssim invertit els diners d'una manera diferent de la que ho hem fet durant els darrers anys (Govern Matas, més successors), ara no estiraríem d'aquesta manera, l'aigua no ens arribaria al coll.
Però bé, què hi podem fer, si les coses són així... mirar de continuar lluitant i preveure que els pròxims anys no serà, ni molt menys, un camí de roses, sinó d'espines.
Ara no hi ha doblers per a res, però bé que, abans de les eleccions, (preeleccions) els dinars i els mítings que es feien eren extraordinaris, així com els dinars, els sopars i la bauxa...
Recordo que, fa un temps, Bauçá (repetint l'èmfasi) vingué a Santa Margalida per presentar-se davant el poble i per a les eleccions municipals. La festa que s'hi féu fou extraordinària, una gran paella, unes bones porcelles... en fi, una festa que crec que costà uns quants milers d'euros.
Amb aquests milers d'euros, els bancs del poble podrien haver-se pintat i arreglat, que bona falta els fa.
Com pot ser, que no hi hagués diners, però el tenista que tothom adora, Rafel Nadal, guanyés 6.000 euros cada setmana per dir que era mallorquí? Com pot ser?
Fets que fan que em torni boig a l'hora de mirar d'encaixar les peces d'un trencaclosques que veig que no té sentit, coherència, ni adequació.
JOAN JOSEP CRESPÍ VILLALONGA. Santa Margalida.

El silenci ens fa còmplices
El bisbe ha parlat, i la gossada intolerant ataca de nou... Camussa això, volgués aportar dues pinzellades de reflexió: És molt freqüent, per exemple, de veure com líders sindicals fan declaracions o participen en manifestacions que no són d'índole estrictament laboral, com per exemple debats lingüístics, polítics, ecològics, etcètera. I a ningú no se li acudiria criticar aquesta actitud manifestant que aquests líders em posen en temes aliens a la seva comesa i que per això se'ls convida a callar... Llavors, per què quan, "aparentment", un membre de l'Església fa referències a temes no estrictament religiosos, rep una pluja de violentes crítiques? I dic "aparentment" perquè els temes als quals fa referència la nota de la Conferència Episcopal són qüestions profundament i eminentment emmarcades en l'àmbit religiós, quan es fonamenten en una arrel ètica i humanista.
Defensar la vida, la família i la justícia social és el fonament del cristianisme i, per aquest motiu, la seva defensa forma part de la missió de tots els cristians; per tant, és d'agrair, davant la confusió i la mentida que avui ens envolta, que s'aclareixin per part dels pastors de l'Església aquells valors irrenunciables, per ser consubstancials a la mateixa essència del cristianisme. Qualsevol persona mínimament intel·ligent ha de ser conscient que allò que ens jugam avui a Europa, en general, i a Espanya, en particular, no és una determinada forma de govern o d'administració estatal, sinó que estam assistint a una total demolició de valors antropològics, que ens porten a una societat cada dia més trasbalsada, davant la qual els cristians, catòlics o no, hem de plantar cara...
Molts anys de silenci còmplice, per part de moltes persones i estaments que haurien d'haver estat salvaguardes de valors permanents, ens ha portat a aquesta societat decadent d'avui, on no es respecta la vida. Moltes famílies es troben destruïdes, sense ajudes i abandonades a la seva sort, i la injustícia social creix a les totes; callar abans que res, això ens faria còmplices, una vegada més.
Ara, davant les eleccions del 20 de novembre, fa falta interpretar correctament la nota de la Conferència Episcopal, cosa que dubt que es faci encertadament. Però això ja és farina d'un altre costal.
JUAN ANTONIO DARDER COLOM
Metge de família. Expert en bioètica. Palma.