25/10/11 0:00
TW
0

Anul·lació de proves esportives
Fa unes setmanes, va ser l'Home de Ferro. Abans d'aquesta emblemàtica prova esportiva, varen ser diverses proves ciclistes i ara li ha tocat a la Semimarató d'Eivissa: s'ha hagut de suspendre i s'han vist obligats a reduir-ne la distància i a realitzar una correguda més curta en un circuit urbà dins el municipi d'Eivissa.

Tot això perquè Trànsit no ha concedit els permisos per al corresponent tall de carretera de Sant Josep per menys de dues hores.

Això no pot continuar així. Després que per l'actual crisi econòmica que sofrim, amb la majoria d'institucions a punt de la bancarrota per falta de liquiditat, per mala gesitó d'uns i per falta de control dels altres, ara, a més d'aquests problemes, ens afecta una cosa tan senzilla com posar-se d'acord en el tancament d'una carretera.
Es tracta d'esport, es tracta de turisme, es tracta de persones que fa gairebé trenta anys que superen obstacles per continuar organitzant PROVES ESPORTIVES, així, en majúscules, perquè de la pràctica esportiva sols podem treure coses positives que aquí no fa falta relacionar, llevat, és clar, d'una de dolenta: que hi hagi institucions que no volen donar el braç a tòrcer i que interpreten la llei a la seva manera. I no em referesc a la Guàrdia Civil de Trànsit, que sols és el missatger. Em referesc a l'autèntic culpable de la dita denegació (aquesta almenys és la meva opinió mentre no em demostrin el contrari): la Direcció Insular de la Delegació del Govern, que és qui, al cap i a la fi, diu a la Benemèrita que firmi o que no firmi el tancament, sense oblidar-nos tampoc d'algunes persones, molt còmodes elles, que els molesta no poder sortir de ca seva quan els en dóna la gana. Bravo per la seva solidaritat i el seu suport a l'esport.

Des d'aquesta carta oberta, suggeresc a clubs, a delegacions, a organitzadors i a la resta de persones i col·lectius afectats, que ens unim formalment en algun tipus d'associació per defensar aquestes proves esportives i exigir uns drets com en qualsevol altre lloc d'Espanya.
PEP RIBAS RIBAS. Club JASA i Club Quadriatló d'Eivissa

ETA, educació enfront d'instrucció
Quan morí Franco, ja feia anys que els seu règim s'havia acabat. L'educació a la qual tingué accés la joventut (sí l'educació, paradoxalment, no la instrucció), el turisme i l'obertura a Europa que aquest provocà ja s'havien encarregat de fer canviar la mentalitat de la gent. Per això, fou relativament fàcil passar a un règim democràtic després de segles de cadenes.

Gaddafi ha caigut per les idees esteses per internet, a part de tots els seus abusos i extravagàncies vàries. ETA ja fa tems que està acabada. A pesar dels intents dels polítics fanàtics (Aznar, Pons, Arzalluz, etc.) i de les escoles de terrorisme i ikastoles vàries, el model de convivència actual ha superat aquestes discussions anacròniques ja fa temps. Sols queden quatre bandarres posant banderotes per Son Real i pintant de negre el bou d'Algaida. Els joves bascos no posaran bombes ni s'exposaran a entrar dins la presó per la defensa d'unes idees que ja no es venen socialment com a heroiques. Alerta, però, potser sí que ho faran per unes altres. Aquestes bones notícies són de les que més motiven a un per continuar fent feina en l'ensenyament de les futures generacions. Perquè cap intolerant no trobi sopa per crèixer. Perquè cada infant sàpiga decidir per ell mateix i no per allò que li inculquin els altres. Perquè cada infant tingui més recursos per ser més lliure i no més esclau com ens volen les multinacionals i els seus acòlits desfressats de polítics. Per la bona educació enfront de la instrucció que sovint, i de cada vegada més, ens volen vendre.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia.

Hi ha solucions
En alguns mitjans de comunicació es continua insistint, per part de certs articulistes, que la "ciència econòmica" ha fracassat i que no té solucions per sortir de la crisi.

No hi ha res de més fals. Hi ha solucions i alternatives múltiples. La qüestió, però, és que les solucions depenen de l'escala de prioritats que s'estableixi per endavant, dels objectius que es persegueixin, establerts des de fora del camp econòmic.

Hi ha, per tant, una qüestió prèvia de caràcter polític i ideològic. Una vegada decidits els objectius, i tenint els coneixements necessaris, les mesures a adoptar es dedueixen de la raó, la lògica i l'experiència, com en tota activitat humana.

El problema és que la normativa de l'euro estableix com a objectius del Banc Central Europeu, la peça clau de la política econòmica de l'Eurozona, l'estabilitat monetària i la lluita contra la inflació. Ateses aquestes prioritats, els resultats són els que podem veure: un autèntic desastre.

Per tant, s'ha de reformar aquesta normativa i establir, sembla, uns altres objectius: la plena ocupació, l'estímul del creixement econòmic i l'ajuda als països en dificultats. Però això és un problema polític i no econòmic, al revés del que ens volen fer creure.

A les persones interessades per aquests temes, em permetria recomanar-los el llibre Hay alternativas, dels professors Vicenç Navarro (Universitat de Barcelona) i Juan Torres López i Alberto Garzón Espinosa (Universitat de Sevilla), de pròxima aparició però que ja es pot descarregar a la pàgina web de cadascun d'ells.
HONORAT DOMÈNECH FERRER. Palma.