Cartes dels lectors

Linxament fr Moammar
al-Gaddafi.
Tot dictador, per defensar la seva dictadura, elimina tot dissident del règim. Ara no vull entrar a valorar com ha estat aquest dictador libi: supòs que com tots. Veig, en les notícies de la televisió, les imatges gravades per un telèfon mòbil de la seva bàrbara mort i tenc els cabells de punta, com una escàrpia.
L'enregistrament és increïble. El recalquen a cops. Es rabegen amb una persona desarmada i incapaç de defensar-se. La cara demacrada, moradenca i ensangonada... són imatges molt cruels que indiquen molt de l'ànima dels qui utilitzen aquesta crueltat, els qui el capturaren.
Davant aquestes imatges, es confirma la meva preocupació sobre la voluntat democràtica dels rebels que han assaltat el Poder de Líbia amb l'ajuda inestimable de l'OTAN. Jo crec que els qui són capaços d'utilitzar aquest nivell de crueltat no són dignes de governar cap país civilitzat ni, molt manco, democràtic. Tot això m'indueix a pensar que els metòdics bombardeigs massius de l'OTAN amb les seves forces aèries, inclosa la d'Espanya, han enderrocat un dictador i n'han coronat un altre que pot ser tan cruel com l'anterior.
Hi ha tribunals de Justícia on s'hauria pogut ajusticiar el dictador, una vegada detingut, i haver-li imposat la pena per les seves matances. Així i tot, jo, la meva ment democràtica, el meu propi ego, no podran acceptar mai, sense indignar-me, cap linxament. Aquests execrables actes criminals no tenen gens de justificació. Només es produeixen en països on no es coneix la Justícia ni se l'espera. Les Nacions Unides haurien hagut d'impedir amb tots els seus mitjans aquesta lapidació. Com pot demanar un poble justícia si és incapaç de proporcionar-ne i, en canvi, genera terror? El poder sense que se'l controli, corromp. En la falta de control del poder del dictador és on arrela la seva força, i aquesta legitima la falta de control. Així es tanca el cercle que autoalimenta la dictadura.
Sincerament, esper equivocar-me en les meves sensacions i observacions i que Líbia transiti cap a la democràcia.
Bon dia per a tothom, fins i tot per als libis, malgrat que tenc els meus dubtes que aquests nous governants siguin més justos i democràtics que l'anterior.
VÍCTOR MENGUAL ARRUFAT. Palma

Senyors governants: L'educació és el futur per a una societat sostenible
Durant el cap de setmana corresponent als 15 i 16 d'octubre, tingueren lloc a Pollença unes jornades educatives sobre l'educació per a la vida. Hi vàrem poder escoltar les ponències de Satish Kumar, Gunter Pauli i Fritjof Capra. L'alta participació de docents de la nostra terra, unes 500 persones, demostra el compromís, la dedicació, les ganes de millorar i un llarg etcètera de qualificatius que són aplicables al col·lectiu de mestres i professors de les Illes.
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats hi fou present durant un horabaixa i pogué comprovar l'entusiasme que s'hi respirava, tant per part dels ponents com dels assistents. Va poder escoltar algunes reflexions importants sobre l'educació. En destacaré unes quantes:
-Els polítics han d'estar al servei del poble.
-S'ha d'exigir al Govern que l'educació sigui un eix fonamental dins el seu full de ruta.
-Cal treballar perquè l'educació sigui integral, amb l'objectiu de despertar el potencial educatiu dels infants, per poder tenir una participació activa en la societat del segle XXI, i eliminar tota la burocràcia inútil que complica i dificulta la tasca docent.
-S'ha de procurar evitar, per part de les administracions educatives, la crispació entre els docents, valorant i respectant la seva tasca.
-S'ha de promoure que l'escola promocioni els valors ecològics i el pensament sistèmic; en conseqüència, s'hi potenciarà la no-destrucció de la natura.
-S'ha de fomentar un diàleg fluid amb els agents socials, concretament amb els sindicats, ja que l'Administració no hauria de dur endavant mesures, preses unilateralment i basades en les retallades indiscriminades, ja sigui de personal, ja siguin econòmiques.
Queden al tinter moltes qüestions que és impossible plasmar en aquest escrit, per motius de llargària.
El que quedà clar en aquesta trobada és que la gran majoria dels docents no són ganduls (que només cerquen fer poca feina i guanyar doblers), sinó que es tracta d'un col·lectiu en el qual encara queda un gran component vocacional de servei a la societat. Esper que el senyor conseller prengués nota de tot allò de què es parlà allà i, igual que jo, també hagi fet les seves reflexions sobre el tema.
XISCO ALOMAR. Ciutat.