19/10/11 0:00
TW
1

Carta oberta al president del Govern balear
Molt honorable president:
Crec -i perdonau que un vell com jo s'atreveixi a donar-vos consells-, però em sembla que creant un clima tan pessimista com l'actual es fa que s'enrareixi tan profundament el nostre ambient, de manera que així no es pot arribar mai enlloc.

Digueu-me quin és el jove, o no tan jove, que dins les Illes s'atrevirà a llançar-se a l'aventura d'invertir. Tot per al futur és foscor, nombres negatius, incapacitats de tothom, gestors venuts i vençuts, banc reclosos, desconfiança social total?

Els governants deis que us han deixat els comptes buits i no us pareix lògic que ho fessin els successors d'un quadrienni de Jaume Matas; la lògica us havia de dir que als seus successors els seria difícil remuntar fent algun estalvi. És veritat que les coses estan malament, però supòs que recordau que veníeu amb el missatge positiu que havien programat receptes apropiades per redimir aquesta situació.

Hi ha una dita d'un autor sociòleg (Robert Merton) que diu que en polítiques hi ha qüestions que dites com a amenaça es converteixen en profecies que acaben complint-se.

Quan érem al·lots pucers, les nostres sàvies i llegendàries mares, autèntiques pedagoques, encara ara no superades ni per les supernanis, ni per d'altres, deien que no cridàssim la malaltia, si alguna vegada ens pegava un atac d'hipocondria. Per donar-nos la possibilitat de seguir en una situació d'estat de benestar, s'ha de crear el clima adient per fecundar-lo. Invertint, invertint noves esperances, hi haurà també possibilitats que sorgeixin noves empresses i nous llocs de feina. Si ho preparau amb tècnics, que n'hi ha, es trobaran solucions. No cerqueu pretexts per retardar-ho. Ompliu els comptes que Mallorca és com les riques cases bones que, després d'haver quebrat, encara els queden recursos per sobreviure diverses generacions. Ja veis que en menys de cent cinquanta anys s'han descobert algunes monumentals coves amagades de sempre. Perdonau aquest vell que li agradaria i vol viure una constant utopia.
PERE BARCELÓ BARCELÓ. Puigpunyent.

Massa pessimisme
Crec que el president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, ha arrencat molt malament com a president. Tot és pessimisme, tot són anuncis de retallades, tot són plorades. Així no s'aixequen les ganes d'invertir. Un governant que només plora acaba sent un mal governant. Els presidents no han d'amagar als seus pobles una situació greu, però sempre han de saber fer un crit a l'esperança i a l'autoconfiança. Això feien els grans: Churchill, Degaulle, Adenauer... Es veu que Bauzá no els ha ni llegit ni estudiat. Escampar pessimisme a les males i no aportar ni una mica d'il·lusió ni cridar a l'empenta i al coratge és de mals polítics.
CONCEPCIÓ AGUILÓ. Palma.

Portugal, Grècia, Espanya
A Portugal hi va haver la revolució dels clavells, una revolució de caràcter socialista i democràtic. Els vaixells de l'OTAN es presentaren davant el port de Lisboa i la revolució es va haver d'acabar. L'OTAN va continuar així la lluita de Salaçar contra l'esquerra portuguesa.

A Grècia, durant l'ocupació nazi, es va crear una guerrilla que va lluitar heroicament fins a alliberar el país. Aleshores, tropes britàniques desembarcaren i anihilaren els partisans, comunistes en la majoria. Els britànics continuaren la lluita contra l'esquerra grega que havien iniciat els hitlerians.

A Espanya, durant la guerra, a la zona republicana, es va dur a terme la col·lectivització de les empreses i les grans finques, i es defensà la República i la democràcia. Els franquistes, ajudats pels feixistes alemanys i italians, guanyaren la guerra i acabaren amb el socialisme i la democràcia.

Després de la Guerra Mundial, els països occidentals varen decidir que Franco continuàs governant Espanya i ho va fer durant trenta anys més gràcies a ells. Els Estats Units i els països europeus (que formarien després la tan celebrada Unió Europea) continuaren la lluita dels franquistes contra la democràcia i el socialisme a Espanya.
Portugal, Grècia i Espanya, tres països que optaren pel socialisme (ja saben que vull dir, les empreses per als treballadors i les terres per als pagesos) i on el capitalisme es reimplantà a sang i foc, de vegades al preu d'un genocidi, com és el cas d'Espanya.

I ara què volen aquesta gent "que truquen de matinada"? Llevar-nos la sanitat pública, l'ensenyament gratuït, la protecció social i el treball estable i digne. Fins fa poc varen permetre la socialdemocràcia per suavitzar el efectes del capitalisme. Però han passat els anys i se senten més forts i creuen que ha arribat el moment d'acabar també amb això.
Tal com eren els pares, així són ara els fills, raça d'escurçons.
HONORAT DOMÈNECH FERRER. Palma.