Cartes dels lectors

Cent dies de la Serra com a Patrimoni de la Humanitat i...
Els camins públics hi continuen plens de barreres particulars que barren el pas al públic i, com era d'esperar, no sembla que ningú (dels que cobren per a això) tengui ganes de fer-ne llevar cap; ben al contrari, s'ha reconfirmat que un dels tancadors és el mateix batle de Pollença.

Però no és l'únic malabarista: el batle d'Escorca (que per esser-ho cobra dels altres contribuents) no amolla el mac i encara vol urbanitzar el Guix.

Els rètols intimidadors es multipliquen, tant que ja són una fita. Si algú camina mitja hora sense veure "prohibido el paso" ni "perill, caça de cabres", és senyal que ja s'ha perdut: li convé tornar arrere fins que se'ls trobi de camí.
Molts campanars encara cauen, el llegat de l'Arxiduc, cases de neu... ja és per terra. Moltes fonts no fan beguera. Per realitzar una excursió clàssica, no hi ha gens de seguretat jurídica. Encara n'hi ha que cobren subvencions per tancar.

Les cabres continuen arrasant com sempre. Fins i tot a Galápagos han entès que això de la cabra "mallorquina" era una estafa i les estan eliminant. Aquí, encara n'hi ha que fan mamballetes. Mentre quedin cabres a lloure, tots els discursos d'ecologia i sostenibilitat (incloses invasionitis i gestionitis) se'n van a la paperera directament.
La Ruta de Pedra en Sec era una maquinària propagandística per als espavilats d'UM... i ara què?
Doncs ara, la senyora presidenta del Consell, Maria Salom, ha deixat ben clar que de tot això, i de tot el que pugui passar, la culpa és del Govern anterior i que val més que ens ho creguem aviat, que, si no, es passarà els quatre anys donant-ne la culpa al Govern anterior.
PERE LLOFRIU.

El normal del Sr. Bauzá
El normal Sr. Bauzá (Bauzà?) és que, si un és un mínim de sensible i educat, quan arribi a un nou lloc per viure-hi aprengui la llengua local, si no vol ser tractat sempre de foraster (amb totes les connotacions que vulgui). També és normal que molts dels residents ni ensenyin si en vol aprendre i que n'ensenyin a l'escola. També és normal que un que parla una llengua perquè és la seva o per gust, doncs que l'estimi. Ningú mai (com fan alguns del seu entorn més pròxim) no parla en registre vulgar en intervencions públiques. És un insult a la ciutadania i s'aconsegueix l'efecte contrari del previst. En un país normal, els infants aprenen en la llengua de l'indret i llavors n'aprenen d'altres. Poden aprendre en diverses llengües a la vegada sense gaire problemes: els mallorquins ho hem fet tots així sempre darrerament, obligats o no. Les persones sensibles valoren en positiu i com a tret diferencials les varietats locals (del català, ei!) i no en fan befa ni pretenen igualar els parlars, sinó el contrari. Un sempre parla en públic en la mateixa i seva llengua amb els seus. Mai no s'havien vist canvis de registre ridículs i forçats per encalçar vots.

En un país normal no us ho perdonarien. De veritat heu caçat gaire vots així? Déu meuet! Sols a un Terminator se li ocorreria posar en igualtat de condicions una llengua omnipresent amb 300 milions de parlants i amb quasi tots els mitjans de comunicació al seu abast i una altra de sols 5 o 6. Això tampoc no és normal. Fins i tot en la boxa fan categories. El normal, Sr. Bauzà, és que una persona amb els seus cognoms i el seu càrrec ho entengui perfectament, tot el que li hem explicat. Ja sabem que res a Mallorca no és normal i vostès se n'aprofiten bé. Però... és vostè tot en si també tan extraordinari com és Mallorca? Per vostè, què és allò normal: allò anormal i extraordinari? Respongui.
BERNAT MOREY COLOMARBernat. Sta Eugènia.