Cartes dels lectors

Serveis socials, una passa enrere?

Durant el que podríem anomenar experiència vital, entre altres experiències, puc contar la d'haver treballat gairebé tres anys a un habitatge tutelat per a persones amb discapacitat intel·lectual. Puc dir, que per mi, probablement, ha estat una de les etapes més enriquidores quant a creixement personal, a més de mostrar-me de més a prop la necessitat d'aquests serveis.

Actualment, nombroses entitats socials, que conjuntament pateixen un endarreriment en els pagaments de les diferents administracions, es plantegen deixar de prestar alguns dels serveis per haver arribat a una situació insostenible. La majoria d'aquestes entitats han anat formant-se a partir de la iniciativa de les famílies afectades que, amb moltes dificultat, amb els anys han aconseguit que les seves necessitats es vegin com un dret.

Podríem dir moltes coses respecte d'aquest tema, però sobretot n'hi ha tres que em volten pel cap. Com han pogut, aquest govern i els anteriors, arribar a aquesta situació actual, que posa en perill uns serveis que consider essencials en una societat que s'anomena avançada?

La segona qüestió que em faig és si serà capaç aquest govern de fer enrere drets que s'han anat guanyant legítimament les persones amb discapacitat, les persones amb malaltia mental, les seves famílies i, en definitiva, les persones amb un estat de vulnerabilitat social que, recordem-ho, podem patir qualsevol de nosaltres en algun moment de la nostra vida. A més, aquestes entitats, en realitat, estan fent un treball que les administracions haurien de fer i, per tant, en certa manera, es veuen descarregades per la seva tasca.

Per això, finalment, em deman si en un moment tan crític els polítics són capaços de juntar-se per tirar endavant projectes multimilionaris com el palau de congressos, no sabran o no voldran trobar solucions per situar la prestació de serveis socials al mateix nivell dels altres serveis personals, com són la sanitat i l'educació, que han de constituir els drets bàsics i irrenunciables de la veritable ciutadania.
JOAN RAMON BOSCH CERDÀ. Port de Pollença.

Gràcies als hospitals d'Inca i de Son Espases

Vull agrair a tres amics meus i sobretot al servei d'urgències de l'Hospital d'Inca que era de guàrdia diumenge 25 de setembre a les 18.30 hores la seva tasca impagable: salvar-me la vida. El fet que actuassin tan ràpidament va ser fonamental. Un atac de cor, seguit d'una aturada cardíaca, no va ser impediment perquè cada membre de l'equip que em va atendre sabés en tot moment què havia de fer, com si es tractàs d'un engranatge de rellotgeria, cada persona ocupà el seu lloc, cosa que féu que avui us ho pugui contar. Des d'Inca també, coordinaren el servei d'UCI coronària de l'hospital de Son Espases, on em traslladaren ràpidament per fer-me un cateterisme, tot amb la mateixa eficàcia que l'equip mèdic anterior.

Avui dia, que contínuament es parla de retallades en sanitat, de copagaments, d'interminables llistes d'espera etc. jo no puc més que lloar tot el personal sanitari que em va atendre i dir que aquí gaudim de la millor sanitat pública i que cal fer tots els esforços possibles per mantenir-la. Moltes gràcies a tots per donar-me una segona oportunitat.
FRANCESC XAVIER VALENTÍ AGUILÓ. Palma.