02/10/11 0:00
TW
0

Recuperar valors socialistes
Al senyor Pepiño Blanco, en una entrevista a un mitjà estatal, se li fa la següent pregunta: "Renunciarà al seu salari com a exministre, tenint-ne un altre com a diputat?" Resposta del socialista Pepiño: "No". Què en pensaran, els 5 milions d'aturats, d'aquesta resposta? I els funcionaris a qui s'ha rebaixat el sou? I els dependents -per als qui, segons diu el Govern, hi ha molt poc pressuposat per atendre? I els pensionistes, als qui s'ha congelat la pensió? Si no hi ha diners per atendre les necessitats dels ciutadans d'aquest país, ni per als aturats, ni per al xec bebè, ni per a la sanitat pública, ni per als empresaris petits i mitjans, ni per a les vídues, que cobren pensions de misèria... tampoc no n'hi hauria d'haver per pagar a aquest senyor dos salaris que surten de les nostres butxaques. És una autèntica vergonya i una insolidaritat que un socialista del PSOE (Partit Socialista "Obrer" espanyol) no renunciï, davant la crisi galopant que tenim en aquest país, a un dels dos sous que, com dic, pagam entre tots. No solament es produeix aquest cas al PSOE, sinó que n'hi ha molts, molts més. Per exemple: Leire Pajín, Carme Chacón, etcètera.
Els socialistes de les Balears que han anat a la conferència política del PSOE, aquest cap de setmana a Madrid, proposen un o diversos missatges dirigits a la societat. Un d'aquests missatges diu així: "Autocrítica". Seran capaços de criticar davant l'assemblea del partit els dobles i triples salaris, a més d'altres prebendes, que cobren els diputats, no només els del PSOE, sinó de tots els altres partits que hi ha al país? La meva resposta és que no. Tots han de donar exemple d'austeritat, tots. Però els que n'han de donar més són els del PSOE, perquè, en els seus orígens, era un partit d'esquerres, encara que molts ho hagin oblidat. I perquè, encara en la seva declaració de principis, el partit té com a aspiració l'abolició de totes les classes socials i la conversió de tots els ciutadans en sers lliures, iguals, honrats i intel·ligents. Una altra proposta d'una delegada diu així: "...I quines propostes realitzarem per a aquest país amb vista a les pròximes eleccions? La meva resposta és: recuperar els 100 anys d'honradesa.
GERARDO MOYÀ NOGUERA. Palma

Colom: de nació catalana
L'historiador peruà Luis Ulloa, al seu llibre Cristòfor Colom fou català, que es va publicar ja fa 84 anys, va demostrar que tant el cognom Colomo com el de Colon venien del llinatge original Colom. La primera vegada que apareix a Castella el cognom del descobridor és en la forma Colomo. Al cap de sis anys torna a aparèixer escrit Colon, la forma més coneguda; però, un any després, també apareix el llinatge Colom. Tant els historiadors Ulloa i Merrill, com l'investigador Verdera i tots els parlants de la llengua catalana, saben que el castellà, quan ha de pronunciar una paraula que acaba amb 'm', afageix una 'o', o transforma la 'm' en 'n'.
"L'historiador, per poder demostrar una tesi, ha de recórrer quatre nivells: provar la possibilitat, determinar la probabilitat, desenrotllar la comprovació i establir l'evidència". I continua: com que Colom és un llinatge indiscutiblement català, sembla que no solament existeix la possibilitat que Colom nasqués a la Corona d'Aragó, sinó que n'hi ha una probabilitat manifesta, mentre no se n'al·leguin fets contraris".
Així de clar parlava Ulloa. Les proves i documents que han sortit des de llavors ençà encara han reforçat més la seva demostració.
FRANCESC DOMÉNEC FERRER. Palma

Ofensiva contra el català
Em sembla increïble, això que passa. El PP, que té un nombre ingent de votants catalanoparlants, emprèn iniciatives contra la llengua pròpia de les Balears -que podrien arraconar en només una o dues generacions-. I tothom calla. El PSOE, que sempre ha defensat la nostra llengua amb la boca grossa, encara que ha fet ben poca coss perquè molts dels seus votants, simpatitzants i afiliats -que son just castellanoparlants- passassin a parlar el català, tampoc no ha reaccionat amb la contundència que calia davant l'acció del PP. El centre nacionalista ja és extraparlamentari. I el PSM-IV-ExM sembla més preocupat per altres qüestions que per articular una política contundent a fi de salvar la nostra llengua.
El nostre català és present a moltes bandes, però una minoria defensora del castellà que ara ostenta el poder, a causa de les contradiccions i els enormes enfrontaments entre els catalanoparlants, podria aconseguir allò que vol.
Poble dividit i barallat, poble acabat.
MARIA LLOMPART. Palma.