01/10/11 0:00
TW
3

Viver de hoolingans
La crisi del 29 desembocà en la Segona Guerra Mundial. El ferotge thatcherisme dels anys 80 augmentà el fenomen hooligan que a nosaltres ens ha arribat en forma de Punta Balenes i balconings. La fam alimenta el fanatisme i la desesperació, i qui no té futur ni res a perdre juga fort i sense complexos. La política antisocial que recorre Europa i la nostra Comunitat, alimentada per les grans empreses que cerquen esclaus en comptes de treballadors realitzats, fomenta l'agressivitat i la violència. Si desmuntam el que funciona del sector públic, no en trobarem a tocar les conseqüències a la curta, però es notaran encara més a la llarga si no es dóna futur a la joventut i es desatenen els dèbils o els inadaptats. Els que surin ens passaran factura. Senyors governants, la iniciativa ha de sortir de l'empresa privada? Posi'ns-en un exemple que hagi funcionat. Posi'ns un exemple d'una societat així que sigui sana. Mallorca anys 20 (la del capo March), Nord-amèrica?, Rússia?, la Xina?, Qatar?, Colòmbia?... Mirin llavors països amb fort sector públic com Suècia i Alemanya (sí, Alemanya. Informin-se del que ens endossa o ven Panzer Merkel i qui li tapa l'esquena cada dia). Nosaltres li'n podem explicar, en canvi, molts de casos que han desembocat en desastres. Com ens agradaria equivocar-nos.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.

IB3 en castellà?
Vull fer una reflexió referint-me a les declaracions del nostre president del Govern, José Ramón Bauzá, en la qual afirmava: "A IB3 hi haurà programes en castellà, faltaria més".
Des del meu punt de vista, això és indignant, i encara que s'esforcin a dir que totes aquestes declaracions no són pejoratives cap al català, jo, com molts altres, em sent atacada.
En l'actualitat audiovisual, ja podem trobar una gran quantitat de televisions que ens ofereixen una àmplia gamma de cultura (si és que es pot anomenar així) amb castellà. No crec que també haguem de suportar la nostra televisió pública amb un idioma que no és el nostre; televisió de la qual podríem esperar molt més tant en parla com en contingut.
Ara, quan l'encenguem, molts de mallorquins ens enfrontarem a una ruleta russa per acabar comprovant que només podem veure un programa que fan amb una llengua en què no ens hem criat. Tot això en una televisió que sí que hauria de ser pròpia.
Acabarem per no encendrar-la només per no veure com la nostra cultura s'estampa contra els murs del PP.
MARIONA PÉREZ. Palma.

Com justificar el tancament polític
d'un mitjà públic
L'ERO del tancament de RTVM ja ha sortit a la llum, un document que intenta justificar el tancament polític d'un mitjà de comunicació públic. I ho fa basant-se en dos motius: la manca d'audiència i la impossibilitat d'endeutament de la institució que la gestiona, el Consell de Mallorca.
La memòria es refereix a les dades obtingudes per l'Observatori Balear de Mitjans (OBM) i mostra un gràfic en què es compara el nivell d'audiència d'IB3 amb Ona Mallorca i Televisió de Mallorca. Diu que són dues televisions amb caràcter de mitjà públic; fins aquí d'acord. Ara, que vagin dirigides al mateix públic i que tinguin el mateix àmbit de difusió, no, partint de la base que IB3 és una televisió d'àmbit autonòmic i TV de Mallorca i Ona Mallorca són d'àmbit insular.
L'ERO presentat explica que la RTVM va néixer l'any 2005 amb la intenció de integrar les dotze televisions locals existents a Mallorca i aglutinar-ne l'audiència per convertir-se en un element de cohesió social i territorial, contribuint a la normalització lingüística i creant eines de comunicació entre els diferents elements de la societat mallorquina. Segons l'esmentat document, "ens trobam davant un model d'explotació comercial i econòmic gens rendible i insostenible però, a més, tampoc no ha complit amb els objectius i fins socials que es fixaren en el moment de la seva creació". Com poden parlar de sostenibilitat els mateixos que dotaren IB3, durant la legislatura del president Matas, d'un pressupost de més de 120 milions d'euros?
RTVM convertí les televisions locals en corresponsalies, donà feina a més d'una trentena de persones que, si no hagués estat per l'obertura de [M] s'haurien vist al carrer amb l'entrada de la TDT. Corresponsals eficients que han creat una xarxa d'informació local, propera i de primera mà... o és pot ser això precisament el que incomoda, el que fa nosa, el que es vol aturar?
Pel que fa a les motivacions de caire econòmic, l'ERO fa referència a la Llei general d'estabilitat pressupostària i cita: "La falta d'audiència d'aquesta televisió indica la improcedència de qualsevol esforç econòmic financer". L'esforç sí que el faran per IB3, sobretot després que Bauzá hagi anunciat que la nova temporada inclourà programació en castellà.
Per acabar-ho d'adobar, la setmana passada, quan es va presentar l'ERO al consell d'administració, una petita representació dels treballadors varen anar a manifestar-se a la Torre Asima. Un dels nostres companys càmeres gravava la reunió per als nostres informatius. En acabar, el director de la televisió, Pere Bernat, demanà les imatges per identificar les persones que havien participat en la petita "revolta" i retragué a una treballadora haver arribat tard a la feina. Aquesta és la situació deplorable en què ens trobam: la censura, la coacció i les pressions per part d'una direcció que ens deixa al carrer.
AINA RIERA. Palma.