29/09/11 0:00
TW
1

Nins especials, pares espacials i infradotació
Grup classe. Algun superdotat amagat o no, diversos per davall els mínims, problemes d'hiperactivitat, d'atenció, sociofamiliars... Sols mitja classe és de ritme normal. Si un mestre es pogués doblar... Com que no és possible, hi ha mestres de reforç i especialistes. De vegades, fan feina inútil i poc agraïda amb nins que són a l'escola sols per raons de socialització. Aquesta és la dura realitat. En la nostra escola ara s'han fet públiques i a nivell de poble desafortunades queixes sobre manca d'atenció i diagnòstic a determinats al·lots. El típic i el de sempre. És cert, mai cap nin no està suficientment atès a l'escola. Uns suren més que els altres. Els mestres no entren en cap provocació per elegància i educació. Típic també. Han fet el que han pogut i més, tenen la consciència tranquil·la i tenen, a més, les de perdre. La percepció dels pares en canvi és digna d'estudi. Són també especials. Veuen les necessitats dels seus fills duplicades i no tenen la perspectiva de les necessitats de la classe ni de l'escola. Tornen pares espacials, egocèntrics i molt manipulables. Els seus fills i d'altres barraquiners se n'aprofiten.

Què passarà si ara es redueix la plantilla de mestres? Idò que els acostumats a tenir els fills en una càpsula espacial hauran d'aterrar a la dura realitat, ja que el pobre mestre supervivent no donarà per més. Qui voldrà tenir un nin que necessita el doble d'atenció per aconseguir la meitat o menys del que els seus espacials pares esperen o accepten d'ell. És just abandonar la classe per dedicar-se sols en aquests? És just cedir als seus xantatges? No tenen, però, dret aquests nins a ser atesos així com toca? I els altres no són especials? Problema sense solució sinó és amb més mitjans, amb més mestres. Alguns d'aquests nins seran també pares espacials. Altres seran inadaptats socials, causants de problemes més greus, i els mestres tindrem com sempre la culpa de tot sense tenir culpa de res. Gràcies.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia.

M'agrada el jardinet de la Beata
Pareix ser que a Santa Margalida hi ha moguda a la plaça, i tanta que ja s'està ideant una contrareforma del jardinet de la Beata, reformat fa dos anys, per a la qual cosa s'ha demanat un informe al fill de Remígia Caubet, autora de la magnífica escultura que presideix l'esmentat jardinet. Si a això afegim la contrareforma circulatòria de la plaça, tenim el que ara se'n diu una bona problemàtica, i és que pràcticament tots els arguments estaran viciats d'origen de canamunts i canavalls, segons els sigui, o no, més còmode travessar la plaça amb cotxe o, molt pitjor, segons les expectatives d'avantatges personals d'estar en l'òrbita dels partits amb pastís.

Aleshores, sens dubte, serà més imparcial la visió d'algú que s'ho pot mirar des del campanar precisament perquè no és viler, ni picaforter, ni tan sols mariando. Fins i tot el no entendre de què va l'ensalada de partits locals (només faltava "en Corque"), en aquest cas també és un avantatge.

Doncs s'esdevé que ni a Inca ni a Manacor, ni a més de mig Mallorca, tenim un jardí públic que valgui un pebre, això passa 30 anys després de reconèixer que necessitam urgentment millorar la qualitat turística. Aleshores, aquest jardinet se'ns apareix com un autèntic rameller enmig del desert.

Per res del món voldria ferir els qui, naturalment, els agradava el jardinet així com l'havien vist sempre. És que és un altre tema, si la reforma de fa dos anys era necessària, probablement no; o si dona Remígia Caubet va crear l'escultura en un altre context: indiscutiblement sí. De fet, res no és igual que fa 40 anys. En el context de Nuredduna, una altra escultura de la mateixa autora posada a Can Perantoni, no hi devia estar prevista una barrera monumental a darrere, però sa odissea (vol dir 'la seva' odissea) ja va viure èpoques pitjors, per exemple un caramull d'anys en un magatzem de trastos. Vull dir que és extremadament complex, el tema del context.

Tornant al jardinet, jo diria que la principal diferència és que l'anterior era bastant semblant als que podem trobar en altres llocs, l'actual és original.

Altres temes són si cada ajuntament només ha de tenir doblers per desfer el que va fer l'equip anterior, com a Palma amb el carril bici. Fins i tot desconec si a Santa Margalida, al contrari de la resta del món, tenen caixa com per reformar les contrareformes. Un observador encara més llunyà podria concloure que tudar patrimoni ens agrada, perquè és que no en podem tudar més. Tudar patrimoni històric ja s'hauria d'equiparar amb un delicte, però tudar patrimoni recent també és un error greu.

I mentre, els plateros de plaça estan literalment estrangulats, només falta demanar un informe a la llumenera del poble que digui que necessiten poda, mem si els acabam de matar, com a Sóller.
PERE LLOFRIU. Sta. margalida.