Cartes dels lectors

Una justícia de dretes
Ja fa una pila d'anys, quan militava de manera activa en el sindicat CCOO, un advocat laboralista amb molts d'anys d'experiència em va dir una cosa que s'ha demostrat certa amb el pas dels anys. Em va dir, referint-se als litigis que des del sindicat impulsaven i secundaven, que era millor acceptar un mal tracte que haver d'arribar a exposar el cas davant d'un jutge. La justícia és de dretes, va afirmar sabent allò que deia, i sempre ho serà. El lletrat concebia la lluita sindical des de les trinxeres, a través de la mobilització dels afiliats i el dret a la vaga, exercint la pressió social com a única eina vàlida amb la qual assolir els drets indispensables i, una vegada assolits, mantenir-los i expandir-los per a la resta. Però en cap cas s'havia d'acudir als tribunals reclamant equanimitat i seny. La justícia no en té, de seny, simplement és de dretes.

Deixant de banda les qüestions sindicals, diferents sentències o decisions judicials preses al llarg d'aquestes darreres setmanes pels responsables en la matèria han fet que recordés allò que deia l'advocat laboralista vint anys enrere. Per exemple, el cas de Dominique Strauss-Kahn, flamant exdirector general del Fons Monetari Internacional, acusat d'haver violat una cambrera de color a l'habitació d'un hotel a NY i absolt setmanes després pel mateix tribunal, que al·legà la poca credibilitat de la víctima i única testimoni. Amb tot, crida l'atenció que al polític francès el fessin fora dels fòrums internacionals abans de saber-se que la greu acusació contra la seva persona quedaria en no-res, o que els companys del seu mateix partit tremolin només de pensar en la possibilitat que insisteixi a ser el pretendent a la presidència de França.

També hi ha l'assumpte de l'extresorer i exsenador del Partit Popular embolicat en la trama Gürtel, Luis Barcenas, obligat a dimitir dels seus càrrecs de confiança precisament perquè Rajoy i companyia no se'n fiaven gens ni mica i no desitjaven sortir al seu costat a la foto. Idò bé, ara resulta que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha decidit arxivar la causa oberta contra ell i eximir-lo de l'acusació de suborn, blanqueig de capital i delicte fiscal. Quasi res, el teu pare és mort. Els motius exposats pel jutge a la interlocutòria corresponent, en opinió dels fiscals i de les acusacions particulars, clamen el cel. Però si és cert, com sembla, que la justícia és de dretes, això vol dir que el cel també li fa costat.

Perquè la festa no decaigui, la justícia havia de dir-hi la seva en dos fronts que, tot i mostrar traces de solucionar el problema de manera serena i pacífica, sempre manté obert la ultradreta mediàtica espanyola i el PP, fins al punt d'estar disposats a estirar la corda, passi el que passi. El primer té a veure amb la sentència del TSJC, que insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a incloure el castellà com a llengua vehicular a les escoles, fet que suposa un atac frontal contra la nostra llengua i la convivència. A quin cap cap obligar tot un poble mil·lenari a claudicar de la seva llengua pròpia en favor d'una d'estrangera i imposada? Què esperen, que ens quedem amb els braços plegats?

El segon front és el País Basc i el procés de pau que tantes esperances ha aixecat entre la gent d'aquella terra. Tanmateix la justícia, que em sembla que ha quedat ben clar que es de dretes, no creu en aquesta possibilitat i s'ha capficat en impedir qualsevol acord sensat. De moment no ha instat el Govern a treure els tancs al carrer, però ha endossat deu anys de presó a Arnaldo Otegi per haver intentat refundar l'antiga Batasuna. A qui li importa, ara, l'antiga Batasuna?

I mentrestant, Barcenas és al carrer, Trillo al Parlament, Alvárez Cascos fent de president autonòmic i Maria Salom al capdavant d'una institució insular en la qual no creu.

Allò que deia el misser, la justícia no té seny, simplement és de dretes.
MIQUEL VICENS ESCANDELL. Esporles.