TW
3

Per les Illes, candidatura nacionalista única!
Som en plena crisi, una crisi no només econòmica, sinó de valors. Les polítiques d'esquerres han anat caient arreu del món, el centre no existeix i la dreta més fastigosa ha agafat més força que mai... Així va passar durant el primer terç del segle XX i se succeí d'una guerra mundial...
Però no hem de mirar tan enfora, mirem aquí, a "lo nostre". El PP obté triomfs dia rere dia: guanyen amb majories bestials arreu dels municipis dels Països Catalans, agafen més renom. Fins i tot en llocs com les Balears, el PP més ranci i dretista agafa el poder, tant com per fer que el partit se segregui però, malgrat tot, res els atura.
Però no són només aquests els seus triomfs, també són triomfs la potenciació de lleis que fan del català un mèrit i no un requisit; aconseguir que hi hagi sentències contra la llengua pròpia; fer que l'esquerra i el progrés decaiguin; poder anunciar falses alarmes; tornar a carregar amb "inusuals pactes urbanístics"...
I un altre triomf, per descomptat, és l'avançament de les eleccions generals. Si només amb poders municipals i autonòmics ja fan tant de mal als nostres països, qui de nosaltres es pot imaginar el mal que faran en tenir tot el poder? Serà pitjor que el No-Do!
Intereconomia serà la televisió de l'Estat, les banderes dels consistoris seran dues d'espanyoles: una de constitucional i l'altra amb l'àguila imperial, amb una, més petitona, d'Europa... Ho podem consentir? No!
El català ha aconseguit florir, la nostra cultura es recupera, molts hem fet molta de feina per, finalment, acabar perdent-ho tot. I què hem de fer, idò? Bàsicament, fer com al País Basc!
Necessitam una Bildu catalana i una altra de balear i, si fos possible, una altra de valenciana!
A Catalunya ja s'organitzen: ERC, SI, CIU... La idea és clara: dreta o esquerra, és igual. Ells lluiten pel seu país, per la seva cultura, pels seus avanços, per Catalunya i, allò més important de tot, pels catalans.
Com així a Mallorca no fem això? I a la resta de les Balears? PSM-Iniciativa-Entesa ja s'hi han posat! Formarem una gran coalició d'esquerres, ecologista i per les Balears! La cosa pinta tan bé -idò el mateix PP es manlleva vots quan governa pel bàsic fet que no sap fer res més que contradir i mentir, i dins el PSOE les coses manquen com mancaven ja fa anys-, per què no ho aprofitem? Per què no convidem Esquerra i Convergència? No es tracta d'anar darrere ningú, però sí que estaria bé acceptar l'ajuda d'aquells que la volen donar sense rebre cap tipus de cosa a canvi!
És per això que ara, més que mai, necessitem una candidatura unitària, esquerrana (sense entrar en extrems), nacionalista: una candidatura que miri per les Balears i pels balears!
És necessari deixar de banda tot tipus de problemes personals i fins i tot polítics, per poder donar lloc a un pacte per les Illes, per les nostres Illes, per la nostra cultura, llengua i identitat.
I si no ho fem així, no aconseguirem mai res, tot serà debades i tota esperança podrà defugir: la mà blava ens absorbirà.
IVAN SOLIVELLAS i UGENA Ciutat.

Paco Lluch, infermer de Calvià, es jubila
Per mala sort nostra, Paco Lluch deixarà de fer feina. En el seu cas sí que podríem dir que la seva jubilació suposarà, als veïns de Calvià, un cost social. Paco Lluch ha estat un professional de la sanitat pública, un infermer, un funcionari exemplar; sempre en bona disposició per fer servei; amable, optimista i, sobretot, gran professional per mor dels seus coneixements i eficàcia. Un practicant que durant els 28 anys de servei que ha fet a Calvià, sempre ha fet costat a les famílies que, per un motiu o altre, passaven per les males conseqüències que provoca una greu malaltia. Paco no s'ha limitat mai a curar d'una manera asèptica; Paco, a més, acompanyava el malalt i la seva família.
El sanitari que ara s'ha jubilat ha estat un professional sortat, en el sentit que sempre ha gaudit de la seva professió. Avui, els polítics ja no serveixen per a res i fan més nosa que servei. Per això professionals com en Paco fan molta falta; immune a la desincentivació que irresponsablement els polítics procuren, ell ha sabut suplir aquestes mancances amb la seva dedicació extra i professional. Dedicació extra no vol dir només haver de fer moltes hores de feina, vol dir preocupar-se per la formació permanent, per estar informat dels nous avanços tècnics i científics. S'apropen mals temps per a la sanitat pública. Ara que som a les portes d'una degradació de la sanitat pública que els polítics, naturalment, no evitaran, professionals com en Paco ens faran més falta que mai.
En representació de moltes persones que pensen com jo, però que, per motiu d'espai, no poden signar aquesta carta de reconeixement, vull donar l'enhorabona al practicant amable i eficaç. Esperam i desitjam que pugui gaudir de la seva jubilació tant com ho ha fet de la seva professió, perquè si hi ha algú que es mereix el descans, després de molts d'anys de dedicació permanent a la seva feina, aquest és Paco Lluch.
MARGALIDA MARQUÈS ENSENYAT.