Cartes dels lectors

Montesquieu ha mort
Xerris-Louis de Secondat, baró de la Brede i de Montesquieu (1689-1755), escriptor i polític francès, va ser un dels representants més destacats del pensament de la Il·lustració i un dels pares de les democràcies actuals. Ens va deixar un preciós llegat: les bases de la democràcia al seu inapreciable llibre L'esperit de les lleis (De l'esprit des lois). Ell va propagar la separació de poders de l'Estat, és a dir: executiu, legislatiu i judicial. Aquest és un requisit obligatori per evitar l'acumulació de poder temuda pel governant, la seva manca du a la corrupció de l'estat mateix.
Aquest abús és antic. Ja els grecs, en temps de Pèricles, el van combatre condemnant a l'ostracisme, és a dir, l'expulsió del corrupte durant 10 anys de la ciutat d'Atenes. Les naixents democràcies occidentals van abraçar Montesquieu i des de llavors, malgrat la seva mort, ha continuat vivint entre nosaltres.
A Espanya els polítics, i vull remarcar especialment que han estat tots i de tots els colors, han matat Montesquieu i descaradament ens han venut una falsa democràcia. Han aconseguit convertir-la en un trist titella per poder manejar les cordes al seu gust. L'han convertit en un instrument ideal per obtenir els seus propis finals particulars. Cap estat no pot permetre l'abús de poder del seu Govern i, per consegüent, la corrupció. S'han de mantenir estancs i independents, els tres poders.
Vegem el que pens que ocorre a Espanya: amb les llistes tancades, el líder castiga els senadors i diputats que no se sotmetin a la seva voluntat i pensem que aquests són el poder legislatiu, per la qual cosa aquest estarà absolutament controlat per l'Executiu, ja que no existeix llibertat de vot. Sempre es legislarà a gust de l'Executiu. En les votacions d'importants lleis, els diputats oblidaran el seu vot en consciència i estaran molt pendents d'observar i comptar els dits de la mà aixecada del portaveu del seu partit i, després, votaran en conseqüència amb l'ordre rebuda.
A la pràctica, veiem que els polítics legislen buscant la seva complaença: aforaments, reglaments de les Corts, jubilacions, càrrecs, dietes, donacions i autosubvencions als seus partits, sous, etc. S'autojustifiquen dient que són els "representants" del poble i que el que ells volen també ho vol el poble.
Respecte del judicial, aquest poder s'hauria de limitar a controlar que els seus òrgans executin les lleis. Es vulnera el seu propi esperit en mantenir les quotes dels partits majoritaris al seu si, pel qual indirectament podrien resoldre a favor que més membres afins s'hi mantinguin. La llei ha de ser cega per no poder veure qui jutja i d'aquesta manera ser equànime en les seves decisions. De la Fiscalia, ni en parlem, perquè la nomena directament el Govern.
No s'han conformat a interferir en el bon funcionament d'aquests poders, sinó que han tractat de fer-ho en el quart i el cinquè poder.
Pel que fa al poder financer, concretament en el tema de les caixes d'estalvi, ha estat vergonyós posar-hi al capdavant polítics d'un signe o d'un altre en funció de quotes de representació obtingudes en cada una de les comunitats autònomes. Així ens ha anat: ara hem de reflotar-les amb els nostres diners i, sens dubte, ningú no és responsable del malbaratament. Tots se'n surten impunes. Haurien de legislar i castigar penalment el malbaratament. Però, creieu algú de vosaltres que legislaran en contra seva?
El poder mediàtic és, per excel·lència, el creador d'opinió del poble. Els governs de torn intenten fer-los aclucades d'ull per aconseguir-ne portades amables. Aquesta exposició de fets noticiables hauria de ser aliena a la ideologia de cada mitjà; una altra cosa serà el punt de vista que li doni cada un.
Qui pot pensar que un polític és capaç d'imaginar en res més que no sigui el propi interès egoista? Estan injuriats, però, sens dubte, s'ho han guanyat.
S'atribueix a Alfonso Guerra la trista frase de " Montesquieu ha mort!". Jo crec que no ha estat de mort natural i sí que l'han matat els nostres polítics. Esper que arribi un Jesucrist capaç de dir-li: "Aixeca't i camina". Així i tot, els desitj molt bon dia dient "'Visca Montesquieu i mori la corrupció!!
VICTOR MENGUAL ARRUFAT. Palma.