23/09/11 0:00
TW
0

S'ha de ser agraït
L'11-S serà recordat com un dia trist, per la majoria de gent; per mi, aquest dia, a partir d'avui, serà recordat com un dels dies més emocionants de la meva vida. La meva filla Teresa va aconseguir el seu repte: creuar el canal de Menorca! Ella va nedar, però aquesta travessia no la va fer tota sola. Per això, des d'aquí vull, fer públic el meu profund agraïment, en primer lloc, a les empreses que varen col·laborar amb nosaltres, cada una amb el que té: Nutrisport, amb l'alimentació; Baleària, amb els bitllets; Viva Hotels, amb l'estada; AECC, amb la solidaritat; el Club Nàutic de Cala Rajada i el Club Nàutic de Cala en Bosch, amb els seus amarratges; Jg Swim, amb el banyador personalitzat per al repte.

A més, vull mostrar el meu agraïment tots i cada un dels mitjans de comunicació, premsa, ràdio i TV per reconèixer aquest mèrit i donar-li aquesta gran repercussió. Gràcies a tothom.

Així mateix, vull donar un fort agraïment a totes aquelles persones que es varen traslladar fins a Cala Mesquida. No vull dir-ne noms perquè no voldria oblidar-me'n de cap, no m'ho perdonaria, però sí a tots aquells nedadors del Club Esmás, a tots els nostres amics, molts dels quals han vist nèixer Teresa, l'han vist créixer i han compartit amb nosaltres molts de bons moments i de dolents també. A tots ells, gràcies. També a tots els que no vàreu poder pujar-hi, però que durant tot el dia estàreu pendent de la travessia, enviant correus, sms, a tots vosaltres, també, gràcies.

Un agraïment molt especial a les següents persones, sense les quals ben segur que Teresa no ho hauria aconseguit: Xavi Torres, qui va tenir la brillant idea de posar-la amb contacte amb la "incombustible" Esther Vidal. Esther, gràcies per creure-hi sense conèixer-la; Toni Contestí, gràcies per injectar-li aquesta força i tantes i tantes vibracions positives que li vas transmetre; Andreu i Fèlix, els dos patrons, gràcies per, en tot moment, haver-li indicat quin era el millor lloc per on anar, sempre vora d'ella perquè no patís més del compte. Rafa Huete, què et puc dir que no t'hagi dit ja en tants i tants d'anys de coneixença? Té mèrit sabent el que signifiquen per a tu els vaixells, passar-t'hi 12 hores, i més mèrit té saber transmetre-li un cop de falç quan ella més ho necessitava, gràcies. Cristina Ojeda, gràcies per cuidar en tot moment de la seva alimentació, tan i tan important per aquesta fita. Ola, pare sofridor, i Ivan, company, amor de la seva vida, amb aquest suport afectiu que sabeu transmetre-li en tot moment, gràcies.

I finalment, no puc oblidar en cap moment una personeta sense la qual, jo, mare, no hauria pogut passar aquestes 12 hores com les vaig passar. Una personeta que em va donar l'espatla perquè ploràs, els braços per conhortar-me i aquest positivisme innat que té que fa que les coses dolentes semblin bones, la meva filla Cristina. Gràcies, Cristina, no ets gran pel que dius (que de vegades són burrades), si no pel que fas.
Fins a la propera... que ben segur que n'hi haurà una altra.
ELENA DE LA CRUZ MANSILLA.

Retallades en educació
Es veu que la senyora Esperanza Aguirre es va perdre un capítol de Barrio Sésamo o del Libro Gordo de Petete, perquè, si no, no afirmaria que augmentar el nombre d'hores lectives als professors no vol dir que hi hagi hagut retallades en educació.

No entraré en aquest article en les conseqüències nefastes que pot tenir aquesta decisió en la qualitat de l'ensenyament públic. Per cert, el Sr. Bauzá també pensa fer el mateix.

Qui no se n'adonat que en segons quins bars i restaurants no han apujat el preu de la cervesa però que de cada vegada la gerra és més petita? Duit això a un límit, potser d'aquí a uns anys tampoc no hauran apujat el preu, però la gerra de cervesa es convertirà en un tassonet. Ara bé, això segons Espe no és apujar el preu de la cervesa. Segons les matemàtiques i sobretot el sentit comú, si jo hipòteticament volgués el mateix tassó de cervesa de sempre, el preu seria superior, no?
No intenti enganar-nos per favor.
CARLES VALENTÍ AGUILÓ. Palma.

Rafel Nadal i la nostra llengua
Ahir en un diari, ara en català, apareixia l'entrevista feta al tennista Rafel Nada, al xou de David Letterman i, per tant, les seves opinions sobre la nostra llengua i el seu ús, el mallorquí; és a dir, el català.

Tanta ignorància en un campió com és Nadal i sobretot la repercussió tan negativa que provoca en la normalització i ús de la nostra llengua i, per tant, dissolució de la nostra identitat, fa que emeti la meva opinió en els següents termes:

La ignorància és i està molt generalitzada. Això fa que la normalització s'eternitzi, perjudiqui l'ús i la unitat de la nostre llengua i, per tant, afecti la nostra identitat com a poble balear-mallorquí (Països Catalans).

Sobretot quan aquesta ignorància és sostinguda i manifestada per un campió com el mallorquí Rafel Nadal i altres (recordeu Jorge Lorenzo i el el seu sublim pare) és especialment destructiva i encomanadissa.
MIQUEL SOLIVELLES I MIR.