14/09/11 0:00
TW
2

Bauzá cerca es vot llatinoamericà
José Ramón Bauzá, resident del Govern de ses Illes Balears, sap que té fermats molts de vots mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers des PP amb vista a ses eleccions generals, però deu trobar que no n'hi ha a bastament: a posta ara malavetja a arreplegar es vots des llatinoamericans censats aquí. Només així s'entenen ses declaracions que ha fet assegurant que "el castellano es nuestro idioma" i que "se potenciarán las modalidades lingüísticas propias" (des colombians, argentins, peruans, bolivians...).

Respecte des català, Bauzá no creu que sigui la llengua pròpia de ses Illes Balears, fet reconegut i avalat per l'Estatut d'Autonomia, sinó tan sols "una lengua cooficial" probablement imposada d'una manera capritxosa, absurda i sense fonament. Això deu voler dir que, tan prest com pugui, en derogarà l'oficialitat i tornarem a sa legislació franquista: es castellà, com a únic idioma oficial de bell nou i, endemés, potenciant-ne ses modalitats llatinoamericanes. Segurament, Bauzá rescatarà per IB3 aquelles magnífiques sèries de televisió i aquells enyorats dibuixos animats amb doblatge sud-americà que en Franco feia emetre per TVE. Serà emocionant!
Amb aquesta política lingüística nova de trinca, es PP podrà rememorar sa mort del caudillo (20-N) amb una majoria absoluta en s'àmbit nacional reforçada pes vot llatinoamericà. Enhorabona! De moment, a ses Illes Balears tenim es president que ens mereixem.
LLUÍS CERDÓ FERNÀNDEZ. Palma.

Partiren els infants sahrauís
Imaginau com deu ser la partida dels infants sahrauís. 150 infants sahrauís pujant a un avió després d'unes "vacances en pau" de 2 mesos, deixant al darrere vivències i famílies. 150 infants que tornen, esperem més condrets del que varen venir, als campaments de refugiats on viuen des que varen néixer. Molts es pensen que el projecte és només per a aquests 150 infants. Res més lluny de la realitat. Imaginau l'esforç de totes les famílies que els han fruït i patit per parts iguals al llarg dels dos mesos (més o menys) de convivència. Imaginau l'esforç de tots els que hi han col·laborat: òptiques, dentistes, metges, infermers, famílies, treballadors socials, psicòlegs, administratius, institucions, qualque moix, hospitals, clíniques oftalmològiques, centres de salut, vigilants de seguretat, treballadors de l'aeroport, policies, guàrdies civils, ajuntaments, administracions, Ib-salut... Si sumam cada persona que ha participat en l'estada dels infants sahrauís, al final tenim prou gent per muntar una bon poblat. Així doncs, a tota la gent que ha participat per dur a bon port aquest poblat: gràcies! Gràcies a tots i cadascuns de vosaltres. De tot cor.
JOSÉ JUAN LUNA MAS. Palma

Idioma, llengua i modalitats (3) i faltes d'ortografia
Molt Honorable president de les Illes Balears,
He pogut llegir la seva intervenció en los Desayunos de Europa Press i m'he quedat esglaiat quan he llegit "el castellano es nuestro idioma y el catalán es una lengua cooficial".

Jo em deman, quan vostè visita una de les illes, parla en la modalitat de cada una d'elles? O ho fa en castellà per quedar bé amb tothom?

Jo me deman si quan va a Madrid, Andalusia, Cantàbria... habla en sus diversas modalidades? O ho fa en alemany per quedar bé amb tothom?

I xerrant de la "lengua común" que defensen Rosa Díez i d'altres, jo els deman que viatgin per Espanya i escoltin allò que es parla pel carrer.

Jo me sent espanyol si m'ho deixen ser, i vostè...

Jo per, evitar polèmiques, dic que parl mallorquí i escric en català.

Consider que un Molt Honorable hauria de tenir més seny i evitar polèmiques.
BARTOMEU CERDÀ SALVÀ. Palma

Per seguretat o per dignitat?
Els nins tenen por d'una dona amb burca i és lògic, són al·lots. A la seva edat, a nosaltres ens feien por els guàrdies civils mostatxuts. Ara ens fan por els controls rutinaris de trànsit amb fusells amb policies emmascarats, o que, per Son Gotleu, hi hagi batlle gitano i batlle nigerià, a falta d'autoritat competent. I ens hem d'aguantar. La prohibició del burca no pot partir de la por.. ni s'ha de justificar per raons de seguretat. Aquesta gran errada, aquest temor al desconegut és el que porta al desastre, al terrorisme, a la incomprensió i a la guerra. Aquestes pobres dones no sortiran de ca seva en la vida si no poden anar tapades. Aquest es el vertader problema.

Aquestes humiliants vestimentes, si s'han de prohibir, ho han de fer per que atempten contra la nostra dignitat com a persones. Contra tots, no només contra les dones. I com aquesta, d'altres actituds que podríem denunciar, com ara joves borratxos pel carrer vomitant, d'altres fent impertinències als animals, polítics riallers pocavergonyes escortats pel primo, banderes impertinents davant manifestants antagònics, llengües bífides per 4 vots, i suposats vigilants dels nostres duros fent usura, plorant al davant i rient al darrere i a costa de la nostra beneitura. Tot això també es pot prohibir per raons de seguretat. Tant com el Burca de les dones. Tots portem un burca per qualque banda i ni ens adonem.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.