13/09/11 0:00
TW
1

Punt de vista sobre els fets de Son Gotleu
Des de fa molts anys, Càritas ha mantingut una presència i una acció social dins el barri de Son Gotleu des del convenciment que tot ciutadà, sigui de la procedència que sigui, i que pugui trobar-se en situació de necessitat i amb manca d'empara i suport sigui acollit i ajudat per la mateixa condició de persona. Aquest treball ha estat dut endavant per Càritas amb la voluntat de coordinació amb els diversos serveis d'intervenció social i entitats ciutadanes presents al barri per tal d'aconseguir una acció més sòlida i duradora a favor de les persones més desvalgudes. Per això, Càritas demana que el diàleg i el treball en xarxa s'intensifiqui aquest temps amb totes les entitats i associacions que tinguin un discurs conciliador i no xenòfob o racista.

Càritas recorda que, amb motiu d'uns incidents de caràcter racista i xenòfob esdevinguts a diversos indrets de Ciutat l'any 2009, va manifestar l'opció per la integració de tot nouvingut davant la globalització que viu la humanitat i la tradició de terra d'acollida de la nostra Mallorca. Per això, el treball de Càritas dins els barris de Ciutat ha estat i continua sent d'acollida i acompanyament de tota persona en situació de vulnerabilitat sense distinció d'origen, cultura, llengua, ètnia o religió.

Per tot això, Càritas demana als responsables de la gestió pública davant el fenomen migratori l'aplicació de polítiques d'integració que, sense obligar a una renúncia de les pròpies arrels, facilitin una convivència interactiva i enriquidora. Per altra part, també serà important que es desenvolupi una tasca preventiva i correctora per a aquells ciutadans que delinqueixen i fan mal a la comunitat.

Càritas, després de constatar que l'allau del fet migratori, que fou bàlsam social en un moment de necessitat de mà d'obra, ara no pot ser deixat de banda a causa de la crisi econòmica que afecta tots els estaments de la societat, però que té una incidència més greu en col·lectius vulnerables i exposats a l'exclusió social. Serà treball de tota la ciutadania i responsabilitat dels qui tenen el poder polític cercar camins de solució amb nous paràmetres d'austeritat i distribució equitativa de béns en vistes a una convivència interètnica que humanitza i engendra llavors de futur.
CÀRITAS, AMB L'ADHESIÓ DE LES PARRÒQUIES DE CORPUS CHRISTI I SANT JOSEP OBRER. Palma.

Les tornes han canviat
Hi havia un temps que parlar castellà a Mallorca era signe de distinció. Persones de les classes aristocràtiques i acomodades renunciaren a la seva llengua i començaren a parlar en castellà entre elles. Aquesta situació es mantingué durant unes quantes generacions i solidificà un sentiment d'espanyolitat i de rebuig cap a la llengua pròpia i tot el que representava.

Però ara les tornes han canviat. El castellà el parla tothom, fins i tot els mallorquins que el tenim com a segona llengua. La distinció ja no és conèixer el castellà, sinó el català. Aquest és el plus de diferència, saber parlar en mallorquí. Un andalús que just parli espanyol serà de per vida això, un andalús que viu a Mallorca, com un murcià, un zacateca o un de Chiclayo, amb tot els respecte per cada un d'ells. Només quan coneixen la nostra llengua són mallorquins.

És miserable que aquest Govern de Bauzá vulgui condemnar aquesta gent a ser el que és negant-li l'opotunitat a poder considerar-se mallorquina. Perquè just es pot considerar mallorquí -i això ho sabem bé els que ho som- aquells que parlam la nostra llengua, sigui quin sigui el color de la pell o les creences. La resta són menorquins, eivissencs, formenterers, catalans, valencians, forasters i estrangers.
JOAN MAS. Palma.

Cala Agulla... fil a l'agulla?
Barbaritat tècnica a Cala Agulla. Picadís en lloc de l'arena blanca immaculada i quasi cristal·lina de les nostres platges naturals construïdes gra per gra per milers de copinyetes petites com a puntetes d'agulla. Aquest és el seu gran valor. L'arena (les copinyes) que es fabrica entre les fulles i la prada de la posidònia oceànica, fet que ignora o sembla ignorar bona part del nostre sector turístic. Les prades submarines amb una biodiversitat excepcional són la casa dels milers de caragolets que llavors, en morir, formaran aquesta arena. Ni més ni pus.

A Cala Agulla regeneren en el summunt en acabar la temporada, en espera dels primers temporals. Aquests faran net en dos dies, ja que la mateixa platja no farà de barrera natural, com sí que ho fa qualsevol platja ben estructurada a l'hivern. I això és una solució tècnica? No, senyors, no. És una animalada, un atemptat al sentit comú i un menyspreu al desenvolupament sostenible i a la ciència. Recentment, una tesi llegida a la UIB pel doctor Roig demostra que una regeneració natural és més efectiva i econòmica que les que fan els bàrbars responsables d'aquestes menes de "regeneracions". Això sí... és qüestió de bona gestió i de paciència, cosa que no tenen ni tindran els gabellins, que es trobaran prest sense arena ni picadís un altre pic. Bufaran banyuts llavors per l'arena de Banyalbufar, solució encara més desastrosa i horrorosa (i poc honrosa) per a la gent, per a la natura, per a tots. Per salvar la situació potser podríeu provar de tapar la platja amb tones de posidònia. Qui sap si esquivaríem així algun temporal. I és que de què serveixen les investigacions si llavors no s'apliquen? Nosaltres us ho diem: per fer el ridícul.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia