Cartes dels lectors

Aquesta actitud, lògicament, és molt més propera al projecte vital que proposà Jesús de Natzaret que no pas la paranoia que imposaren Pau de Tars i la resta de pares de l'Església, just després del martiri -de fet, un suïcidi induït en tota regla- que patí el suposat profeta. Tanmateix, la religiositat és una conseqüència del procés evolutiu que protagonitzaren, des d'ara fa devers un milió d'anys, diferents espècies humanes anteriors a la nostra: demanar-se per l'origen de tot plegat i el seu sentit, especular sobre el misteri de la mort, del dia i de la nit, del canvi d'estacions, del cicle de la natura o de la funció dels estels els vespres forma part d'un conjunt de processos que els paleontòlegs descriuen com "el llarg camí dels homínids cap a la intel·ligència".

Res d'això té a veure amb les esglésies, entramats de poder generats històricament pels homes i que suposen un clar fre a allò que el gran prehistoriador Eudald Carbonell anomenà un dia "el procés d'humanització", continuació del procés evolutiu natural estroncat pel progrés tecnològic de les societats humanes, pel que fa a la nostra espècie. Lògicament, més enllà de ser ambdós alemanys i amants apassionats del piano com a instrument musical, molt poques semblances podrem trobar entre el pensador Nietzsche i el teòleg Ratzinger. Mentre que el filòsof plantejava l'afany de viure i el desig de ser feliç i fer feliços els altres, el teòleg proclama el pecat que suposa introduir la planificació familiar a un continent africà exhaurit per la cobdícia i que pateix el drama de la fam o la sida i no qüestiona en absolut que els sous dels directius multipliquin per mil el dels seus empleats a les empreses del nostre entorn.

Algú em dirà, amb raó, que molts homes i dones relacionats amb l'Església catòlica lluiten com herois al Burundi, a Vallecas o a la Indioteria per tal de fer millor la vida dels que pitjor estan. És cert, i la seva tasca mereix tot el respecte i tot el reconeixement dels que xerram molt i feim molt poc o quasi res. Però també és cert que aquestes persones admirables, conscienciades i altruistes, i mentre treballin dins l'estructura de l'Església catòlica, s'hauran de conformar a lluitar contra els efectes de la injustícia, no pas contra les seves causes.

Tanmateix, si algun dia decideixen combatre allò que provoca les desigualtats, la injustícia o la depredació de l'home per part de l'home, no tindran més remei que fugir d'un catolicisme que, més que solució del problema, n'és part. En veure aquesta colla de jovenets i jovenetes, il·luminats d'ultradreta i mongetes empeltades de l'esperit d'un Woodstock mal entès que s'han concentrat a Madrid aquests dies passats, entre carrosses de desfilada, colorins, banderitas rojigualdas, mata-sogres i capellets pseudocolonials, un no pot deixar de pensar que estan molt més a prop de la moralista caritat victoriana i del catecumenisme neocatòlic que del missatge del molt indignat Jesús, el natzarè. Ara, això sí, ells n'estan orgullosos.
Joan Roca i Avellà. Palma

La incultura circular d'alguns balears
L'altre dia, en una carta al director, una ment "il·luminada" intentava defensar l'argument que el fet que les comèdies de Xesc Forteza, emeses recentment per IB3, estiguessin subtitulades en català era una prova irrefutable que el català i el balear són llengües diferents, tot i que tothom sap que aquesta necessitat de subtitulació ha estat simplement motivada per compensar la mala qualitat sonora d'antigues gravacions, ara emeses per la TV.

Barrabassades com aquesta demostren que n'hi ha que, per molt que s'esforcin intel·lectualment, tanmateix es troben immersos en una incultura circular que els du a ésser incapaços de sortir del mateix cèrcol. Talment una òpera bufa de Xesc Forteza
Guillem Mas Gornals. Campos.