Cartes dels lectors

"Indignats" contra l'SGA€
Estant a la perruqueria, els degué de xiular l'oïda, als dirigents de l'SGA€. El meu perruquer els donà branca. Deia, enfadat: "Ostres..!, és que cobren per tot i a tot arreu: en els casaments, no fotis!, en batejos, aniversaris, en els concerts benèfics, a les festes dels pobles, perruqueries, bars, etc. Falta que em cobrin perquè cant quan em dutx, i mira que jo desafín ben molt...".

El meu indignat perruquer em va continuar comentant, sense deixar d'usar les tisores: "Crec que aquesta és la impressió de tots nosaltres quan veiem els palauets que té la seu de l'SGA€ i el motiu és el sou amb el qual autoflagel·len qualsevol dels seus directius. Això, per mi, és un pecat i voldria saber on van, aquests doblers confiscats".

Jo hi assentia i escoltava la queixa i el clic-clic de les tisores a prop de l'orella. "No em facis cap tall i vés alerta!", li deia jo per pur afecte a l'apèndix auditiu que tenia en aquest costat.

Ell, aparentment sense escoltar-me, anava a la seva i no deixava de parlar-me: "No s'entén que jo pagui perquè els meus clients escoltin la ràdio, perquè quan es va editar el disc, l'emissora ja en va pagar l'impost en el moment de comprar-lo".

Es va posar en un estat rabiós i va exclamar que "posteriorment, a l'emissora de ràdio, li cobraren un altre impost per no haver d'aturar les emissions. Cap persona normal ni de fora de l'SGAE no pot entendre que la perruqueria torni a pagar un altre impost per la maleïda cançó que vulgui posar. No ho entenc -continuava dient-". Maniobra sospitosa. "Quantes vegades s'ha de cobrar per una sola cosa? Ja és massa això de cobrar un impost per triplicat: no sembla gaire legítim, atès que quedes molt desconsolat".

"Si això anterior és inexplicable, encara entenc menys per què em cobren pel fet d'escoltar música d'autors estrangers o dels grans clàssics davant els quals em trec el capell: Beethoven, Bach, Mozart... tenint en compte que en aquest cas ja no hi ha dret d'autor".

No deixava de queixar-se'n: "Imaginem-nos que a tots els espanyols ens tanquen a la presó un cap de setmana cada mes de la nostra vida, amb l'excusa que no puguem arribar a cometre cap delicte. Certament, és inconcebible que això passi en un estat de dret: això no s'agafa ni amb un imperdible. Tingues en compte que, per contra, això és exactament el que els governants permeten a l'SGAE, i els va com l'anell al dit. El cas és que passen absolutament del dret i centren el seu interès a explotar tot allò que es posi al seu abast, i això és un fet: les víctimes són la gent que es casa, la que té un bateig, concerts benèfics, perruquers i barbers".

"Mira, Víctor, això és una indecència -em va dir-. Per què no són demòcrates, si com a artistes bravegen de ser-ho, i no mantenen la "presumpció d'innocència? És a dir, que ens cobren un cànon, un impost per endavant quan compram els CD, pels ordinadors, pels gravadors, pels reproductors, pels equips de música, etc. Tot això és amb l'excusa de prevenir la pirateria, a fi de treure'ns doblers si hi incorrem. Això és una conya: tots som ostatges del delicte de pirateria".

"Qui els permet això? A què obeeix aquesta permissivitat?", es demana. A mi tampoc no em sembla bé i don la raó al meu indignat perruquer, no sigui que em faci una escala i m'hagi de posar capell.
Malgrat això, us vull desitjar un bon dia i que no us indigneu gaire.
VÍCTOR MENGUAL ARRUFAT. Palma.