21/08/11 0:00
TW
0

Traficants de poble... traficants de merda
Rialla tètrica quan un cap policial comenta que Son Banya ha arribat als pobles. Aquest senyor, en quin món viu? Els traficants de veritat, de poble o no, són discrets. Els "gitanos", de poble o de Son Banya, es passegen en Ferraris, porten restaurants de porcella i arròs brut i fan possessions damunt turons. No se n'amaguen, talment Son Banya, perquè fins i tot els al·lots els coneixen i fins ara ningú no ha actuat mai contra ells. Els de per Ruberts cantaven molt, és ver, però qui sap si prenien mercat als altres i se'ls han llevats de damunt. N'hi ha molts que canten igual i fa anys que hi són. Als pobles tothom es coneix, senyors policies, i no són precisament una bassa d'oli com quatre ciutadans babaus es pensen. Cada poble té els seus morts... i els enterra sense dir res. I encara més: igual que amb els bandejats i els contrabandistes d'un temps, n'hi ha que encara deïfiquen i riuen les gràcies als quatre camellots, perquè saben que les autoritats no han actuat mai ni contra ells ni contra els poderosos de veritat. Ni ho faran. Aquests tenen una vida i porten uns negocis respectables i són admirats per la societat. Són discrets i no criden l'atenció. Alerta que fins i tot, com a les pel·lícul·les, no controlin la Policia i tot i no l'enviïn de tant en tant a veure els gitanos, tal com feien els poderosos amb els xuetes. Que no ens vénguin amb comèdies. Si realment voleu acabar amb la filera de zombis de les matinades de Son Banya, aneu al viu, a l'ull del mal. Si no us hi atreviu o no podeu, legalitzeu la droga, feis-la controlada i cuidau-ne els malats. S'haurà acabat la hipocrecia i els traficants passaran a ser simples i avorrits comerciants. Prest se'ls acabarà el negoci de la misèria i de la merda. Tanmateix, els culpables i els malalts som tots: uns, per haver malcriat els al·lots i joves i riure'ls totes les gràcies; altres, alcavots assassins, perquè viuen de la misèria dels quatre desgraciats; i la resta, per haver fet els ulls grossos i callar o, encara pitjor, haver-los fet capades de submissió i covardia. Merda!
Bernat Morey Colomar. Sta Eugènia.

Graneres i tancs
Londres es crema i al batlle no se li ocorre res més que agafar la granera i convidar la gent benestant a netejar els carrers bruts a causa dels aldarulls causats per uns quants negres i inconformistes cansats de ser sempre els darrers de la cua, de fer les feines que els altres no volen i de viure en cases que són a punt d'ensorrar-se de tan velles i podrides que estan. En el cas que no basti, el Parlament en ple està disposat a secundar el Govern de la nació perquè decreti l'estat d'excepció i tregui l'Exèrcit al carrer, tot per mantenir l'ordre i la llei -i els privilegis d'uns quants- i defensar el sistema democràtic dels atacs dels seus ciutadans més enfurismats.

Mentrestant, les borses continuen caient -cosa que vol dir que, mentre que uns hi perden molt, uns altres hi guanyen massa-; la crisi financera no deixa de causar estralls, per la qual cosa es farà necessari que els governs retallin encara més d'educació i sanitat; i, si més no aquí, les xifres de l'atur es mantenen en nivells no imaginats mai, sobretot en ple mes d'agost, que és el mateix que admetre que totes les mesures regressives adoptades pels diferents executis per combatre'l no han servit de res. Com que el pressupost de la majoria de països afectats, inclòs el de l'Estat espanyol, no preveu partides socials amb les quals lluitar contra les desigualtats, és de preveure que aquesta tardor i tot l'hivern es reprodueixin les protestes i els aldarulls en bona part del món. Tanmateix, els governs, democràticament instal·lats en cada una de les seus respectives, han trobat la solució a partir de les mesures adoptades pels col·legues anglesos: primer trauran la granera i, en el cas que això no serveixi de res, trauran l'Exèrcit al carrer, que per a això els emparen la llei i una Carta Magna o una Constitució o el que sigui que tingui cadascú per aferrar-s'hi.

Per cert, en aquesta mena de conjunt de lleis fonamentals que determinen la forma de govern, regulen el sistema de poder i en defineixen els òrgans i les seves formes i funcions, i també el conjunt de relacions entre ells, hi diu, en alguna banda, que també s'estableixen i garanteixen els drets i els deures dels ciutadans, tots, cosa que és el mateix que dir que cada individu té dret a una feina i llar dignes. És tan simple com això. Però es veu que treure la granera o els tancs al carrer atreu més els futurs votants, de cada cop més conservadors. Això també és de dir.

Però, ben mirat, no hi ha motius per a tanta irritació. Aquesta setmana, el papa ha tornat a ser a Madrid, amb tot el que implica d'ideologia feixista consentida; el Sr. Rajoy, en cas de guanyar les eleccions, i les guanyarà, ajudarà a fer que el Sr. Camps tingui garantida la rellevància política que li correspon en un futur pròxim, a banda de vetllar perquè qualsevol gest en favor de la memòria històrica i el reconeixement dels assassinats del bàndol republicà sigui reprimit a bastonades, més o menys com ha passat ara a Poyales del Hoyo, a Àvila, i com passa quan els ciutadans enfadats volen fer valer els seus drets. Però, perquè la festa sigui completa, és de preveure que el nou cap de llista del PSM en les generals d'enguany (se suposa que situat als antípodes del Sr. Rajoy), quan els reis d'Espanya tornin l'any que ve a ocupar Marivent, es posi altra vegada el millor vestit i els vagi a rebre per desitjar-los una bona estada i recordar-los que no passin ànsia: totes les despeses són a càrrec dels contribuents d'aquesta illa, inclosos molts d'indignats.
Miquel Vicens Escandell. Esporles.